El projecte urbanístic de la Colònia Castells avança: l’últim pas ha estat l’enderroc dels edificis del carrer del Taquígraf Serra. Hi ha quedat un gran solar que formarà part de la zona verda de 10.000 metres quadrats que s’ha de començar a construir la primavera del 2020. Abans, també caldrà enderrocar les casetes del passatge de Piera, les últimes de l’antiga Colònia Castells,  però encara falta saber què passarà amb les poques famílies a qui no se’ls va reconèixer el dret a reallotjament i que encara hi viuen. Algunes estan en espera d’una resolució judicial; d’altres se’ls ha ofert un pis fora del barri. A les que sí que se’ls va reconèixer el dret a reallotjament van començar a marxar l’estiu passat.

Més expropiacions

Paral·lelament, ja s’està començant a treballar en la següent fase del projecte que preveu més expropiacions al carrer d’Entença. Primer al costat Besòs, on s’alliberaran terrenys per construir-hi habitatges públics. Aquests nous edificis han de servir per reallotjar els veïns de les darreres fases del projecte i per disposar de més pisos a preus assequibles. L’Associació de Veïns de les Corts reclama que els processos de reallotjament pendents no s’eternitzin, ja que fan patir molt a les persones afectades. “Les experiències que tenim és que es tarda molt”, comenta Adela Agelet, membre de l’entitat. En els edificis que encara s’han de fer, l’associació de veïns també demana que s’hi pugui acollir una escola bressol.

Memòria al barri

Una altra reivindicació veïnal és que a la futura zona verda hi hagi algun element que recordi les cases barates de la Colònia Castells i de l’estil de vida que van representar. Tant la zona verda com la manera de recordar la colònia s’ha estat discutint en un procés participatiu. Els veïns estan pendents de conèixer el projecte que surti d’aquest procés.

Zona obrera

La Colònia Castells ha estat un espai singular del barri de les Corts durant dècades. Va ser una promoció de cases barates que es va construir als anys 20 del segle XX i que configuraven un entramat urbà vertebrat per tres passatges paral·lels i un altre de transversal. Tot i que realment no era una colònia, s’hi van instal·lar moltes famílies que venien a guanyar-se la vida a Barcelona i que treballaven en les fàbriques de la zona.