Tres passatges paral·lels units per un petit carrer transversal configuraven la Colònia Castells. El barri es va projectar als anys 20 i seguia els models de construcció de cases barates de l'època. La majoria dels habitants de la colònia treballaven a les fàbriques de la zona i gairebé tots venien de fora de Catalunya. A la colònia hi havia una alta concentració de famílies valencianes. Aquest és el cas de la Trinidad Parra i en José María López, que venien d'Orihuela, Alacant. NORA MIQUEL ROIG, veïna de les Corts “Van pujar ells de València i es van afincar a la colònia. De què treballaven exactament no ho sabem. Eren camps i era un lloc molt econòmic per viure. Devien treballar en alguna de les fàbriques del voltant.” En José María tenia dos fills d'un matrimoni anterior i la parella en va tenir sis més. Igual que altres famílies de la colònia, els López Parra van construir-se ells mateixos la casa del passatge de Castells. A la foto, estan tota la família al terrat. NORA MIQUEL ROIG, veïna de les Corts “Creiem que va ser en el moment que van construir la caseta del gos perquè la caseta es veu molt nova, hi posa la data, i apareix tota la família damunt la caseta. O sigui, com un dia de celebració.” Els descendents de la família López Parra van viure a la colònia fins a l'estiu de 2013. Aquell any, van haver de marxar a causa del pla urbanístic que afecta la Colònia Castells. AGRAÏMENTS: Arxiu Municipal de les Corts, Família López Parra
Tres passatges paral·lels units per un petit carrer transversal configuraven la Colònia Castells. El barri es va projectar als anys 20 per iniciativa de Maria Castells i Maria Dolors Barnola i Grau, filla i vídua de Manuel Castells. La colònia es construeix en uns terrenys al sud del carrer de Montnegre i tot i que duu el nom de “colònia” no era realment una colònia industrial sinó un projecte urbanístic de baix cost pensat sobretot per a famílies obreres. Les impulsores, i propietàries dels terrenys, van construir algunes de les cases de la colònia per llogar-les però algunes parcel·les les van vendre a particulars perquè s’hi construïssin l’habitatge, que s’havia d’ajustar al projecte.
La majoria dels habitants de la colònia treballaven a les fàbriques de la zona i gairebé tots venien de fora de Catalunya. A la colònia hi havia una alta concentració de famílies valencianes. Aquest és el cas de la Trinidad Parra i en José María López, que venien d’Oriola, Alacant. En José María tenia dos fills d’un matrimoni anterior i la parella en va tenir sis més. Un dels seus fills, en Miguel, va formar part del grup anarquista Los Aguiluchos de les Corts, amb qui va anar a lluitar al front d’Aragó.
Els descendents de la família López Parra van viure a la colònia fins a l’estiu de 2013, quan van haver de marxar a causa del pla urbanístic que afecta la Colònia Castells.
AGRAÏMENTS: Arxiu Municipal de les Corts, família López Parra
