Amb la crisi del coronavirus, l’educació en línia s’ha situat al centre de l’actualitat. Els grups confinats a escoles i instituts continuen el curs acadèmic a casa amb classes a distància a través de la pantalla. També els estudiants de l’educació postobligatòria, a batxillerat i FP, estudien amb un sistema semipresencial que té un funcionament propi i específic. Albert Sangrà, catedràtic d’educació de la UOC i director de la càtedra Unesco d’Educació i Tecnologia per al Canvi Social, analitza les claus de l’educació en línia.
Com s’han de fer les classes?
El catedràtic de la UOC subratlla que l’educació en línia no ha de ser fer la classe a través de la webcam. Ha d’anar més enllà de traslladar la classe de l’aula a l’ordinador de casa. Apunta que implica “canviar el concepte”, adaptant-ne el contingut perquè permeti més anàlisi, interacció, flexibilitat i personalització del material per adquirir les competències.
Sangrà destaca que cal apostar per didàctiques i metodologies diferents, per exemple, que permetin els treballs en grup dels alumnes i augmentar-ne la participació. Sangrà subratlla que la interacció dels estudiants és clau, sobretot perquè en molts casos estan confinats. L’aprenentatge transversal és central per treballar les diferents competències.
En aquest sentit, Sangrà apunta que en l’educació en línia canvia el paper de l’estudiant: l’autonomia de l’alumne és central per tenir èxit.
Canvia el paper del professor?
En l’educació en línia el rol del docent també canvia. Sangrà indica que el seu paper rau a “estar present en l’absència”. Els alumnes han de detectar que hi és, i no només davant la pantalla. Per això el professor ha de reforçar el rol d’acompanyament. En aquest sentit, és important donar una resposta ràpida als alumnes quan tinguin dubtes, comentant les feines.
Com han de ser els descansos?
En el sistema d’aprenentatge a distància els descansos són clau. Sangrà aposta per una flexibilitat d’horaris, que l’aprenentage no estigui totalment vinculat a les hores que l’estudiant passa davant la pantalla. Sangrà admet que seure davant l’ordinador pot ser avorrit i cansat. I per això aposta per calcular bé els temps i incrementar la participació de l’alumnat en les sessions, així com en els treballs.
Com se n’ha de fer l’avaluació?
L’educació en línia ha de permetre, segons Sangrà, fer-ne una avaluació formativa, que doni retroacció o “feedback” a l’estudiant, més enllà de la simple qualificació dins una casella. Ha de ser una avaluació continuada, durant tot el procés, no només una qualificació final. I, a més, ha de ser diversificada, assumint diferents formes (presencial, des de diferents treballs per part de l’estudiant).
El catedràtic apunta que és interessant pedagògicament l’autoavaluació de l’estudiant o la coavaluació dels companys, que es preparen a fons per analitzar la feina dels altres estudiants.
