El coordinador de l’operació policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobosha qualificat d'”estafa” el dispositiu dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre. En la seva compareixença al judici del procés, ha dit que “el dispositiu dels Mossos estava més encaminat a facilitar la consulta que no a impedir-la”. Considera que en la “majoria de casos” els agents van mantenir una actitud de “passivitat absoluta” i que la seva actuació va ser “nul·la”.

El coronel de la Guàrdia Civil considera que la presència de dos agents dels Mossos a cada col·legi donava una imatge de “normalitat institucional a una activitat il·legal”. També ha anat un pas més enllà. Ha assegurat que “en almenys 10 casos” agents dels Mossos van obstruir directament “l’acció dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional”. També ha afirmat que en alguns col·legis van esperar-se que acabés la votació per endur-se les urnes i, fins i tot, hi va haver llocs en què, ha dit, “aguantaven les urnes mentre es votava”.

La relació amb Trapero “va ser sempre difícil”

Pérez de los Cobos ha criticat l’actuació concreta del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ja en la planificació del dispositiu del referèndum. Afirma que “la relació va ser sempre difícil” i ha parlat de “tensió” en les seves trobades. També ha dit que tenia una actitud de “posar bastons a les rodes”. Segons el coronel de la Guàrdia Civil, Trapero veia la seva designació com a coordinador com una “ingerència” i com una “invasió de competències”. L’ha acusat de posar-se al costat del govern català en la reunió de la Junta de Seguretat.

Pérez de los Cobos ha explicat amb detall les ordres que la fiscalia va donar en relació amb el referèndum, i ha dit que el ministeri públic va demanar al major dels Mossos que es refés el dispositiu policial previst per a l’1 d’octubre. També ha concretat com van anar les reunions prèvies de preparació del dispositiu i ha criticat la posició de la policia catalana. Diu que “semblava que l’expressió ‘no afectar la convivència ciutadana’  es convertiria en excusa per a la inacció policial”. En aquest escenari, diu que els van advertir que els cossos de seguretat espanyols “hauríem d’actuar”.

Pel coronel de la Guàrdia Civil, el dispositiu previst pels Mossos va resultar insuficient, inadequat i ineficaç. És per aquest motiu, ha dit, que es van cancel·lar les reunions de coordinació previstes i els cossos de seguretat de l’Estat van actuar per compte propi. També ha criticat les visites que els Mossos d’Esquadra van fer als col·legis electorals abans de la votació. Considera que aquestes trobades van tenir la “finalitat contrària de la que es pretenia” perquè es van donar indicacions als concentrats de com treballaria la policia.

“No hi va haver cap càrrega policial”

Igual que va fer aquest dimarts l’ex-secretari d’Estat de Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil també ha negat les càrregues policials, que ha dit que estan encaminades a la “dissolució o desallotjament de locals”. Al contrari, ha afirmat que van fer un “ús exquisit” de la “proporcionalitat” per evitar desallotjar els locals de votació. En aquesta mateixa línia, ha assegurat que no es va actuar sobre gent gran, nens o persones vulnerables.

Per Pérez de los Cobos, els concentrats als col·legis electorals van actuar amb violència contra la policia. Ha parlat “masses perfectament conformades” i “jerarquitzades”, i també d’un alt grau d’hostilitat i d’agressivitat.

El màxim responsable de l’operació, que continuarà declarant aquest dimecres, no és el primer testimoni que parla de l’actuació de la policia catalana el dia del referèndum. Tant ex-secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto com l’exdelegat del Govern espanyol Enric Millo i l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido van acusar el Mossos d’inacció.

Les defenses intenten desmuntar la violència

La compareixença de Pérez de los Cobos va allargar-se aquest dimarts més del previst, i per això s’ha dividit en dues sessions del judici. S’ha reprès aquest dimecres al matí, amb el torn de la majoria de les defenses. Els advocats han intentat desmuntar la tesi de la violència.

Les defenses li han preguntat, per exemple, si els ciutadans que van concentrar-se als col·legis electorals portaven “armes, pals o material” per enfrontar-se a la policia. La resposta: “No en tinc coneixement”. Segons Pérez de los Cobos, al llarg del dia només es va trobar una arma, i va ser la que duia un agent dels Mossos d’Esquadra de paisà que estava treballant d’escorta d’una consellera del govern, que no ha concretat.

Sobre l’actuació de la policia, diu que als informes que li van arribar no hi consten detalls de com va ser cada una. Ho ha afirmat en resposta a una pregunta de l’advocat Jordi Pina en què li ha preguntat si estava informat que els agents dels cossos de seguretat espanyols van “colpejar” a ciutadans “immòbils”, i que ho van fer “al cap”. De fet, la qüestió de les càrregues policials ha dut aquest advocat a un enfrontament verbal amb el president del tribunal, Manuel Marchena, que li ha impedit repreguntar sobre la qüestió.