Quatre policies nacionals que van participar al dispositiu de l’1 d’octubre justifiquen els cops de porra a la part superior del cos que es van donar en algunes càrregues, en què es va colpejar el tors i el cap dels concentrats. És el que han explicat, segons fonts judicials, en la compareixença al jutjat com a investigats d’aquest dimarts. En concret, han comparegut els dos caps del dispositiu de les escoles FEDAC Horta (a Horta-Guinardó) i Infant Jesús (a Gràcia), i un inspector i un agent que van actuar al centre Dolors Monserdà – Santapau.
Els policies han explicat, segons fonts presents a la declaració, que no hi ha un protocol específic que reguli l’ús de les defenses policials. Asseguren que en poden fer ús quan ho ordenin els comandaments policials o bé, de manera individual, en “legítima defensa”. Segons han afirmat, a l’escola Dolors Monserdà es van utilitzar seguint el segon criteri, perquè sostenen que els concentrats tenien actituds agressives que suposaven un risc per als agents. Consideren que les càrregues eren necessàries per mantenir el perímetre dels policies actuants. Fonts policials consultades per betevé han explicat que l’ús de porres s’ha de regir pels criteris de “proporcionalitat, congruència i oportunitat”, però no han detallat si existeix un protocol més concret.
En el cas de les escoles Infant Jesús i FEDAC d’Horta, no hi va haver càrregues policials, però sí cops, puntades, empentes violentes i arrossegaments. Es tracta de dos centres de titularitat privada i en què el jutge va posar en qüestió que es pogués actuar seguint l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fonts judicials han explicat que el cap de l’operatiu de l’Infant Jesús ha dit que desconeixia si els centres on va actuar eren de titularitat pública o privada. Pel que fa al responsable de FEDAC Horta, ha relatat que va demanar reforços però que se li van denegar al·legant que era un centre privat.
Admeten rebre ordres d’una sala de comandament
Els quatre agents que han declarat aquest dimarts també han admès, segons fonts pròximes al cas, que rebien ordres de superiors. En concret, un dels inspectors en cap que han comparegut ha explicat que es van reunir dos dies abans per repartir-se els centres on s’havia d’actuar. Diu que a ell n’hi van tocar una desena però que només va acabar intervenint en quatre.
Igual que en el cas dels agents que van declarar aquest dilluns, tampoc no han especificat quines ordres concrets se’ls van donar ni de qui les rebien. Els quatre primers agents citats també van assegurar que l’actuació va ser proporcionada i fonts judicials apunten que un inspector va dir que no havia vist cap actuació “fora de mida”.
Les declaracions no s’acaben aquí. En total, hi ha 24 agents investigats per l’1-O que de moment el jutge ha citat.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Calendari de declaracions dels agents de la Policia Nacional de l’1-O” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/declaracio-policies-nacionals-carregues-1-octubre/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
Tant l’Ajuntament, que exerceix d’acusació popular, com els advocats de les acusacions particulars van denunciar que el jutge no disposi de cap informació sobre la suposada sala de coordinació policial. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, va demanar al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que col·labori per identificar els responsables polítics.
