Quan hi ha llicència concedida, “és un procés de negociació, no d’imposició”. Ho ha afirmat el president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), Antoni Vilanova. Considera que quan hi ha un permís d’enderroc sobre la taula, com és el cas de les casetes d’Encarnació, l’Ajuntament només té la possibilitat d’intentar arribar a un acord amb els propietaris.

Vilanova ho ha defensat en una entrevista al ‘btv notícies vespre’, en què ha afirmat que és “una via pactada per mirar de compensar els aprofitaments”. El president d’AADIPA ha explicat que ja s’ha fet en altres casos a la ciutat i n’ha posat d’exemple Can Ricart.

Com és el catàleg de patrimoni barceloní?

Segons ha explicat Vilanova, el catàleg de patrimoni cultural de la ciutat no només té en compte l’arquitectura dels edificis. A l’hora de protegir determinats immobles també es valoren, per exemple, aspectes ambientals i paisatgístics o socioculturals, entre altres factors.

El catàleg de Barcelona data de l’any 2000, quan es va introduir un canvi metodològic per distingir el caràcter particular de cada districte. El president d’AADIPA ha explicat que aleshores es va decidir deixar de fer un únic document, per poder fer un treball “de proximitat”. D’aquesta manera, ha dit, “peces que en un context general de ciutat potser no haurien estat valorades, en ser en ambient de districte, han estat valorades”.

Què es protegeix?

La redacció del catàleg la fan equips multidisciplinaris integrats per arquitectes, arqueòlegs, sociòlegs, historiadors i advocats. En l’àmbit català, es diferencia entre els béns culturals d’interès nacional, els béns culturals d’interès local i els béns de protecció urbanística. En el cas de Barcelona s’hi incorpora, a més, una quarta categoria, corresponent als béns documentals, edificis que es poden tirar a terra però que, abans, s’han de documentar.

Segons ha explicat Vilanova, la inclusió d’un edifici en la categoria de béns de protecció urbanística no vol dir que s’hagi de preservar íntegrament. Se’n pot protegir una part concreta, com poden ser la façana o un balcó. A més, a l’hora d’incloure un immoble de titularitat privada en el catàleg, Vilanova ha assegurat que es vetlla pel respecte a la propietat i que “si es crea una disfunció, cal trobar els mecanismes, abans de l’edició del catàleg, per poder compensar i estudiar aquests casos”.