Les casernes de Sant Andreu van deixar de ser operatives a mitjan anys 90. Ocupaven uns 50.000 metres quadrats i eren propietat del Ministeri de Defensa. Els veïns van reivindicar l'Ajuntament a comprar aquest terreny per fer-hi equipaments. El consistori va iniciar els tràmits l'any 2001. En aquell any, les casernes es van convertir en un espai ruïnós i s'hi van establir els primers ocupes. CARMEN CASTILLO, activista "Fueron los negritos que los habían quitado el 1 de agosto de la plaza de Cataluña porque no sé que evento había y tenían que hacerlos desaparecer." A poc a poc hi van arribar immigrants d'arreu del món, sobretot de l'Europa de l'Est, i la majoria sense papers. Calculen que van arribar a ser un miler i mig de persones. Vivien en les diverses dependències de les casernes en condicions precàries sense llum ni aigua. Molts veïns els van ajudar portant aliments i roba. CARMEN CASTILLO, activista "Un colchón viejo, un poco de ropa, la gente venía a la asociación y nos traía comida. Pero venía gente de fuera de Barcelona." Les ONG com Càritas o Creu Roja també van oferir assistència sanitària. Metges del món hi va anar el darrer any i mig. CARMEN CASTILLO, activista "Ellos a través de una donación trajeron 7.000 euros y se hicieron las primeras duchas que tuvieron los inmigrantes." El juliol de 2003 es va iniciar l'enderroc d'una part de les casernes mentre continuava l'ocupació. L'any següent la Policia Nacional va desallotjar el centenar d'immigrants que encara hi havia. Algunes d'aquestes dependències continuen en peu a dia d'avui.
Les antigues casernes militars d’artilleria de la Maestranza, conegudes com les casernes de Sant Andreu, ocupaven més de 100.000 m2 a banda i banda del passeig de Torras i Bages, a Sant Andreu. Les casernes eren propietat del Ministeri de Defensa i van deixar de funcionar el 1998. El 2001 se’n va retirar definitivament la vigilància i va ser llavors quan els primer grups d’immigrants i de joves europeus vinculats al moviment ocupa van començar a ocupar les instal·lacions. Fins a final de 2002 unes 200 persones vivien a les casernes i la situació no era problemàtica. Però a partir de 2003 el nombre de persones es va triplicar i van començar a sorgir els conflictes. Segons la Creu Roja, a principis de 2003 les casernes estaven habitades per ocupes joves i per gairebé 500 persones de més de 30 nacionalitats. Majoritàriament d’origen marroquí o eslau. Tot i que també hi havia un gran nombre de persones vingudes de països sud-americans i de l’Àfrica subsahariana. A més, la situació d’insalubritat dins de les instal·lacions es va agreujar i s’hi van produir alguns incidents violents.
A principi de 2003, els veïns van denunciar el deteriorament de la situació i de la convivència, i van demanar a l’Ajuntament que desallotgés i enderroqués les instal·lacions. Alhora, entitats veïnals com l’Associació de Veïns de Sant Andreu Nord van començar a recollir aliments i roba per als habitants de les casernes. I algunes ONG, com Creu Roja, Càritas i Metges del Món, també hi van intervenir per avaluar la situació dels immigrants no comunitaris i buscar solucions a la seva situació. Els comerciants del barri però van denunciar un increment dels petits robatoris a la zona i van exigir a l’Ajuntament una solució.
El 16 de juny de 2003 l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Defensa van arribar a un acord que autoritzava els serveis municipals a intervenir a les zones no ocupades de les casernes. L’1 de juliol es va iniciar el procés de desratització i desinsfecció de la zona. En paral·lel, la Creu Roja va iniciar el pla personalitzat de reallotjaments temporals dels immigrants en pisos i pensions.
Un mes més tard, es van enderrocar les primeres naus de les casernes i a la tardor el nombre de persones que encara hi vivien es va reduir a unes 200. El 12 de desembre van començar els treballs d’enderroc de la façana de l’antiga caserna de la Maestranza i els darrers desallotjaments i enderrocs es van executar a principis de 2004.
A partir del febrer de 2004 les entitats veïnals i el districte de Sant Andreu van començar a treballar per definir els futurs usos de l’espai. El pla de les casernes es va aprovar definitivament l’1 de juny de 2006. El projecte preveia la construcció d’un equipament sanitari, una comissaria de Mossos d’Esquadra, una escola, una escola bressol, una residència per a gent gran, un poliesportiu, un centre cívic i un alberg de joves, a més de diferents tipus d’habitatge protegit, zones verdes i altres equipaments per determinar. El pla de l’Ajuntament preveia construir-ho tot en quatre anys però, 10 anys més tard, només se n’ha executat una quarta part.
