Ángel Urbina és el vicepresident de la Federació de Salut Mental de Catalunya. Es defineix com un activista de les persones amb problemes de salut mental. Explica que, als 20 anys, va patir un brot, però que això no li ha impedit dur una vida normal. Té feina i una filla de 19 anys. Ningú millor que ell per parlar d’aquest tipus de malalties i les conseqüències que està provocant el confinament, a causa de la pandèmia del coronavirus.
Urbina explica les dades que han recollit les 72 associacions que conformen la federació de la qual n’és vicepresident i que actua com una xarxa d’atenció i suport. És taxatiu. Afirma que “hi ha hagut un augment dels problemes de salut mental”. Alerta que un 43 % de les persones ateses per aquesta xarxa de suport es troba en una situació de vulnerabilitat i un 20 % no pot rebre atenció mèdica per via telemàtica perquè no disposa de cap mena de connexió.
Els sanitaris, afectats per estrès i trastorn posttraumàtic
El vicepresident de la Federació de Malalties Mentals de Catalunya explica que el personal sanitari i sociosanitari ha augmentat el nombre de trucades. “Hem detectat un augment de consultes de persones amb força problemes, que provenen del sector sanitari o d’atenció a la gent gran”, diu, i n’explica les causes: “S’han trobat en una situació de fort estrès emocional donada la manca de suport psicològic”.
Des del servei de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, la cap de secció d’aquest servei, Gemma Parramón, explica que majoritàriament seran les dones les que patiran els efectes de la depressió i el trastorn per estrès posttraumàtic perquè son majoritàries en el sector sanitari. I argumenta que “l’estrès ens obliga als humans a fer un seguit de canvis per adaptar-nos a una nova situació. I si no som capaços de fer aquests canvis, aleshores és quan apareix la simptomatologia, en aquest cas, ansietat i trastorns de l’estat d’ànim”.
Per això recomana “establir unes rutines, alimentar-se bé, fer exercici, comunicar-se amb altres persones, dedicar unes hores a activitats plaents, que ens agradin, mantenir uns bons hàbits de descans,…”. Tot plegat amb l’objectiu d’adquirir forces per ajudar a gestionar una situació complicada i de fort impacte emocional.
La impossibilitat d’elaborar el dol afectarà la salut
Moltes famílies no han pogut acomiadar els seus difunts a causa de la covid-19. Aquest fet, segons la metgessa Parramón, tindrà conseqüències: “Els dols no elaborats en extrem acaben derivant en dols patològics”. I exposa quins són els símptomes quan no s’ha realitzat adequadament: “Són dols que requereixen d’un tractament i que moltes vegades van associats a trastorns de l’estat d’ànim, generen ansietat i pensaments amb sentiments de culpa i impotència severa pel fet de no haver-hi pogut estar. I això ja ho estem veient amb persones que no s’han pogut acomiadar”. Totes aquestes emocions i pensaments dolorosos necessiten d’un tractament, malgrat que encara no s’han dimensionat els serveis d’atenció que seran necessaris per donar-hi resposta.
Les conseqüències del confinament
La crisi sanitària provoca retards en l’atenció a les persones amb malalties mentals. Les visites s’han anat fent telemàticament, tret d’aquells col·lectius que no disposen de cap connexió, i a d’altres se’ls ha posposat les visites perquè la situació ho ha exigit. Però és clar, perllongar les consultes a l’especialista sovint pot suposar una complicació en el tractament i una resposta tardana, segons explica la doctora Gemma Parramón.
La cap de secció del servei de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron afirma que “la situació de confinament és una situació d’incertesa, una situació de por, de crisi, d’estrès, que acaba afectant la salut de manera global i genera símptomes d’ansietat i depressió”. I afegeix que “el fet d’haver estat confinat, les persones que surtin al carrer i pateixen una malaltia mental específica, probablement els augmentarà la por a contraure la malaltia” i per aquest motiu explica que augmentaran les fòbies, fruit d’aquesta exposició a una situació temuda.
Les dones més vulnerables, les víctimes principals
La doctora Parramón conclou que “hi haurà moltes víctimes i afectarà les persones més vulnerables i precaritzades. Les dones en seran les més afectades”. Per això, reclama que s’actuï més intensament en aquests col·lectius.
Mentrestant, el darrer informe de la Federació Salut Mental de Catalunya aporta unes dades no estadísticament significatives, però prou rellevants. Entre el 13 de març i el 28 d’abril, un total de 4.171 persones es van interessar pels seus serveis. La majoria presentava símptomes d’angoixa, malestar emocional i neguit. Un 43 % d’aquestes persones es trobaven en situació de vulnerabilitat i un 20 % no podia rebre cap atenció telemàtica perquè, simplement, no disposava de cap tipus de connexió.
