La variació de l’altura solar implica que el punt per on surt i es pon el sol vagi canviant. Pels equinoccis surt per l’est i es pon per l’oest. El dia que entra l’estiu ho fa cap al nord-est i pel solstici d’hivern cap al sud-est. Només durant uns quants dies, a l’entorn del solstici d’estiu, el veiem emergir damunt de les estribacions de muntanyes del litoral.

El solstici d’hivern coincideix en el moment en què veiem sortir el sol més cap al sud de tot l’any. A Barcelona el primer dia de l’hivern surt per l’est-sud-est, a 121º. Des de la Torre de Collserola es veu emergir damunt del mar, entre Montjuïc i la torre Mapfre.

Pel solstici d’estiu, en canvi, el sol surt cap a l’est-nord-est, a 57º. Pels volts d’aquesta data el sol ja no es veu sortir damunt del mar des de Barcelona, sinó que treu el treu el nas per sobre dels contraforts de la Costa Brava, un fet que podem observar perfectament des de Montjuïc, tal com es pot veure a la fotografia del final d’aquesta pàgina,la qual compara la posició el dia del solstici d’estiu (a dalt) respecte el solstici d’hivern (a baix).

Curiosament, uns 15 dies abans i després del solstici d’estiu es pot arribar a copsar la silueta del castell de Tossa de Mar, a la Costa Brava, des de la ciutat de Barcelona. La imatge inferior, del cap de Tossa, fou capturada pel fotògraf Marc Bret des de Montjuïc el 3 de juny del 2017.

Pels equinoccis de tardor i de primavera el sol surt en una posició mitjana, per l’est, a 89º. En aquest moment es veu sortir encara damunt del mar des de Collserola, però força més amunt que el dia del solstici, aproximadament a la vertical de Diagonal Mar.

En el següent enllaç podeu trobar més informació de les estacions de l’any i del solstici d’estiu.