Amb motiu de l’arribada de la nova estació a ‘El matí de Barcelona’ hem mesurat un altre cop l’ombra que projectava un pal amb l’objectiu de comparar-la amb la mesura obtinguda el dia 20 de març, quan vam entrar a la primavera. Joan Anton Català també ha parlat dels darrers descobriments relatius a nous planetes habitables.

Per tal de comprovar com varia l’altura solar al llarg de l’any, el de 20 de març -el dia de l’equinocci de primavera- ens vam proposar mesurar la longitud de l’ombra que projectava un pal de longitud determinada amb l’objectiu de comparar-la amb la que projectava aquest matí, dia del solstici d’estiu.

Aquest  21 de juny, el sol fa un angle de 90 graus al tròpic de Càncer -a 23 graus de latitud nord-  i de 72 graus al migdia a la ciutat de Barcelona. Aquest dimecres projectarem, per tant, l’ombra més curta de tot l’any, just al contrari del que passarà el dia del solstici d’hivern. El dia de l’equinocci al migdia l’angle solar a Barcelona va ser de 49 graus.

Metodologia i resultats

A les 9 hora local (7 hora solar)  ens hem desplaçat fins a la cruïlla entre els carrers de la Ciutat de Granada i Sancho de Ávila, en un indret pla i ben exposat als rajos solars, per mesurar l’ombra que projectava un pal perfectament vertical de 62 cm d’alçària. La longitud obtinguda a les 9. 03 h avui ha estat de 118  cm. El 20 de març aproximadament a la mateixa hora solar (8 hora local) vam mesurar una ombra de 250 cm.

Segons l’astrònom i divulgador científic Joan Anton Català, la longitud de l’ombra avui hauria de ser unes tres vegades més curta que no pas el dia de l’equinocci. Ha destacat que una petita variació, tan sols d’uns pocs minuts en el moment de prendre la mesura,  ja podria implicar variacions notables respecte a la longitud de l’ombra pel fet que el sol ara a l’estiu puja molt vertical i guanya altura molt ràpidament. Això podria explicar els nostres resultats, no totalment exactes.

L’expert ha explicat que la inclinació de l’eix de la Terra fa que l’angle amb el qual surt el sol per l’horitzó sigui diferent a l’estiu que a la tardor o la primavera. Això implica que a l’estiu el sol pugi molt vertical, també a l’hivern,  tot i estar molt baix. En canvi,  als equinoccis el sol surt molt inclinat, més esbiaixat.

A l’estiu, i sobretot el dia del solstici d’estiu, el sol surt  cap al nord-est i l’arc que dibuixa al cel al llarg del dia és molt més alt i gran que no pas a l’hivern. Aquest fet implica que avui el sol es trobi moltes hores per sobre l’horitzó i que trigui moltes hores a recórrer aquest arc: concretament 15 hores i 10 minuts. És el dia més llarg de tot l’any i la nit més curta.

Joan Anton Català també ha parlat de l’objectiu de les missions que actualment busquen planetes habitables, és a dir, planetes rocosos que orbitin la seva estrella a una distància que permeti la presència d’aigua líquida. L’astrònom també ha parlat de la possible colonització futura i ha explicat que un bon candidat al nostre sistema solar per tenir-hi bases habitades futures seria Mart.

A continuació podeu escoltar tota l’entrevista sencera a Joan Anton Català, amb més curiositats sobre el solstici, els planetes habitables i la colonització: