Quatre anys després del referèndum, Barcelona continua sense cap espai dedicat a l’1 d’octubre del 2017. La Ponència de Nomenclàtor, la comissió que s’encarrega d’estudiar propostes de nom per als carrers, té sobre la taula des del 2019 una petició veïnal per batejar com a plaça de l’1 d’octubre l’espai sense nom que hi ha davant del Mercat del Guinardó i el CAP. El centre de salut va ser un punt de votació i hi va haver càrregues policials.

Fonts municipals han explicat a betevé que la proposta continua a la llista de peticions que té la Ponència de Nomenclàtor que, asseguren, en té moltes més pendents per resoldre. Tot i això, el juny d’aquest any es van anunciar 20 canvis de nom al nomenclàtor de Barcelona, dels quals 14 eren noms de dona per aconseguir paritat als carrers de la ciutat.

La Ponència del Nomenclàtor rep cada any centenars de propostes. La prioritat d’aquest govern és feminitzar el nomenclàtor
Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania

Fa dos anys, un grup de veïns del Guinardó van recollir 1.300 signatures per dedicar l’espai del davant del mercat a l’1 d’octubre. La iniciativa ciutadana va arribar al ple del districte d’Horta-Guinardó el març del 2019 i es va aprovar amb el suport de BComú, el PDeCAT, ERC i la CUP, mentre que Cs, el PSC i el PP hi van votar en contra.

Aquí no caldria ni un canvi perquè és una petita plaça que no afecta cap veí. No entenem el problema i la demora. Crec que hi ha poca voluntat per part del consistori.”
Ariadna Aparicio, veïna del Guinardó

“Una data històrica i rellevant”

L’octubre del 2018, l’alcaldessa, Ada Colau, va acceptar un prec d’ERC al plenari per dedicar un carrer o una plaça al referèndum. Colau va dir que l’1-O s’havia consolidat com “una data històrica i rellevant”. La normativa fixa que per posar el nom d’una persona que ha mort s’han d’esperar cinc anys, amb l’excepció que se li hagi donat la Medalla d’Or de la Ciutat. Pel que fa a fets històrics, no hi ha cap referència.

Amb el canvi de mandat, la Ponència de Nomenclàtor va renovar els seus membres. La presideix el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i hi ha també com a vocals el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, i el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra. A banda, hi ha tècnics municipals de diverses àrees com ara Paisatge Urbà, Patrimoni… Però també hi ha arquitectes, historiadors i membres de l’Institut d’Estudis Catalans o el Centre de Normalització Lingüística.

Comparteix a: