El maig del 2004, setmanes després que el socialista José Luis Rodríguez Zapatero es convertís en president del Govern espanyol en guanyar unes eleccions marcades pels atemptats de l’11-M a Madrid i la gestió informativa que en va fer l’executiu del Partit Popular, Pedro J. Ramírez visita el plató de betevé i analitza els fets més destacats de la política espanyola dels últims anys.
El periodista i cofundador del diari ‘El Mundo’, entrevistat per Joan Tàpia a l’espai ‘Fora de control’, presenta el llibre ‘El desquite: los años de Aznar 1996-2000’, que repassa l’acció de la primera legislatura del dirigent popular però també opina abastament sobre la seva segona etapa en el poder marcada per la majoria absoluta aconseguida a les urnes el març del 2000.
José María Aznar, segons Pedro J. Ramírez
Pedro J. Ramírez parla amb claredat de les seves opinions polítiques i de la posició que davant determinats fets va prendre el diari ‘El Mundo’. A tipus de balanç, Ramírez reconeix que té “una bona opinió, en conjunt, dels anys d’Aznar” al poder, “sobretot pels aspectes econòmics”, però qualifica d’equivocació la posició d’Aznar en el tema d’Iraq
“És un error greu sense pal·liatius, sense excusa, un error polític de gran envergadura la postura respecte a la guerra de l’Iraq”
Ramírez defensa que, de la mateixa manera que la capçalera “va ser molt crítica amb els escàndols i abusos dels anys de Felipe González”, també va ser la que més clarament va atacar Aznar quan aquest va incórrer en el que “era clarament una equivocació”.El periodista parla des del coneixement proper i personal d’Aznar. Comparteix moments com la visita que li va fer a la clínica on estava hospitalitzat després de sobreviure a l’atemptat d’ETA el 1995. Recorda que “estava veient un partit de futbol com si no hagués passat res”, la imatge d’un “tipus flegmàtic que sembla que no sent i no pateix” però com des d’aquell moment el terrorisme es va convertir per ell en “una obsessió”.
Els efectes de la majoria absoluta
Pedro J. Ramírez critica la deriva del govern d’Aznar durant la seva segona legislatura. Assegura que la nit electoral, Aznar el va trucar per dir-li que la victòria era la prova que s’havia acabat la Guerra Civil com argument polític. Defensa la decisió d’Aznar d’haver limitat els seus mandats, malgrat assenyalar que quan saps que “no tornaràs a comparèixer ni ser jutjat” és més temptador prendre determinades decisions. Però Ramírez insisteix en què la clau per entendre la seva actuació a partir del 2000 és el que qualifica com “borratxera” de soberbia generada per la majoria absoluta aconseguida a les urnes combinada amb una “selecció terrible dels seus col·laboradors”.
“Vaig ser el periodista que va fer la primera entrevista a Aznar a La Moncloa i la primera a Zapatero a La Moncloa. Dos personatges, tan diferents, a quatre o cinc preguntes repetides i molt emblemàtiques, tots dos han dit el mateix.”
Al seu entendre, a Aznar es contraposaven dues pulsions: d’una banda, “assumia posicions reformistes, tolerants, buscava ampliar la seva massa social” però, per l’altra, també existeix l’Aznar dels “sentiments i conviccions més profundes, que es correspon amb amb registres molt conservadors sobretot en la manera d’entendre la societat i també el model d’estat”.
”Va ser Aznar qui “va fer la transformació de la dreta espanyola en un partit inequívocament democràtic que va ser percebut en moments clau com un partit centrista”.
