Jon Sistiaga repassa els fets que van posar fi a la vida del càmera i fotoperiodista espanyol José Couso, durant la invasió de l’Iraq del 2003. La causa: uns trets que provenien d’un carro de combat estatunidenc contra l’Hotel Palestina de Bagdad on s’allotjava la premsa. En un lapsus de dues hores, els EUA va acabar amb la seu de dues televisions àrabs i després va disparar contra l’hotel de la premsa internacional.
”Volien callar a la premsa perquè s’estava fent la retransmissió en directe del final de la guerra i no volien donar pistes al enemic. M’imagino un general dient: s’ha d’acabar amb aquestes càmeres de televisió que estan donant la nostra posició.”
José Couso, operador de càmera, i Jon Sistiaga, redactor, cobrien el conflicte bèl·lic per la cadena Telecinco. Aquell 8 d’abril Sistiaga va haver d’evacuar ell mateix el seu company malferit. Sistiaga és contundent quan se li pregunta si va ser una bala perduda o intencionada i assegura que és rendible la caça de periodistes.
”Els que disparen saben que matant un periodista tindran més repercussió.”
Sistiaga parla del seu llibre ‘Ninguna guerra se parece a otra’, en el qual analitza la preparació per part dels governs d’aquest conflicte. Assegura que dels 14 periodistes assassinats durant els 19 dies de la invasió, la meitat van ser per l’anomenat foc amic.
