Santiago Carrillo és una de les figures clau de la Transició política espanyola. En aquesta entrevista del periodista Joan Tàpia feta amb motiu de la presentació del llibre ‘La memoria en retazos’, Carrillo argumenta els motius del pas del comunisme a l’eurocomunisme. La publicació és la segona part de les seves memòries i recull records i vivències a partir del 1982, quan va haver de deixar la secretaria general del Partit Comunista d’Espanya. Són reflexions sobre el viatge de Joan Pau II, la mort de la Pasionaria, els governs socialistes, l’ingrés a l’OTAN, la vaga del 20-J i l’obsessió antiiraquiana de Bush.

Santiago Carrillo destaca la figura d’Adolfo Suárez, amb el qual van tenir un final polític força semblant, ja que els dos van acabar repudiats pels seus partits respectius.

 ”És una ironia de la història que els dos que no ens vam tirar a terra durant el 23-F un any més tard estàvem al Grup Mixt del Congrés”

L’històric dirigent comunista destaca la política de reconciliació nacional com una eina que va fer possible mirar endavant i mitigar les ferides de la Guerra Civil. Carrillo critica els seus successors en la secretaria general del PC, Gerardo Iglesias i Julio Anguita. D’aquest últim, arriba a dir que va fer servir mètodes de José Antonio, el fundador de la Falange Española.