Coincidint amb el 25è aniversari de l’aprovació de la Constitució del 1978, que va marcar legalment el canvi de règim polític espanyol, Jordi Solé Tura fa balanç dels que, amb la perspectiva del temps, considera encerts i errors d’aquesta llei fonamental.
Hi ha algunes coses “que les porto clavades des de fa 25 anys”, reconeix amb amargor Solé Tura. El qui va ser un dels set ponents que va redactar la Carta Magna es mostra molt crític amb el sistema del Senat i amb el reconeixement que la llei atorga a l’Església catòlica.
“És una entitat que no saps ben bé que hi pinta”, diu referint-se a la cambra alta el també senador en aquell moment. Afegeix que els anomenats pares de la Constitució van imaginar el Senat com a espai de representació de les Autonomies, per tal que aquestes poguessin intervenir activament en la governabilitat de l’Estat. Però denuncia que “gairebé en l’últim moment ens van colar” un sistema basat en les províncies que “em va semblar que era una presa de pèl”. Assegura que, a més, “no hi ha manera de canviar-ho perquè cada vegada que ho intentes, et frenen”.
Pel que fa a l’Església catòlica, afirma que va passar una cosa semblant i que “a últim moment, la dreta va insistir i insistir i insistir” en què s’inclogués de manera preferencial.
Per contra, es mostra molt més conservador en relació amb la monarquia. Preguntat per Joan Barril sobre la possibilitat de modificar la Constitució per canviar el sistema successori previst a favor del primogènit, Solé Tura considera que “tal com estan les coses, no ho tocaria perquè significa canviar moltes coses que no sé si serien millors que les que hi ha ara”.
En la mateixa línia de prudència es refereix a la situació al País Basc, en relació amb el Pla Ibarretxe i els marges legals per organitzar referèndums. En aquest sentit, recorda que “canviar un tros de la Constitució no és gens fàcil” i que “el que hauria de ser important és posar-nos d’acord tots els que hi hem de dir alguna cosa per veure quines coses s’han de canviar” en lloc d’intentar fer-ho de manera particular. Pel que fa al futur, pronostica que vindrà marcat per la pertinença activa al projecte europeu.
