Al menys el 51 % de la població estrangera resident a Barcelona no podrà votar a les pròximes eleccions municipals del 2023. El percentatge és una aproximació i de totes totes és superior perquè no totes les persones empadronades compleixen la resta de requisits que calen per poder exercir el dret a vot.
Actualment poden votar a les eleccions locals celebrades a l’estat espanyol els ciutadans de la Unió Europea i també els de 13 països amb els quals existeix un acord de reciprocitat, és a dir, que permeten als ciutadans espanyols residents als seus territoris votar a les municipals.
A més de ser majors d’edat, els ciutadans d’aquests països extracomunitaris han de complir altres condicions, entre d’altres, tenir el permís de residència i també acreditar un temps mínim d’empadronament, que en la majoria dels casos és de cinc anys.
Qui no pot votar a les eleccions municipals?
Segons el padró municipal, a data 1 de gener del 2022 hi ha 1.639.981 persones registrades a Barcelona. D’aquestes, 363.576 són estrangeres (el 22,2 % de la població) i, d’aquestes, 106.466 són de la Unió Europea. D’altra banda, 66.296 tenen nacionalitat d’un dels països que tenen acord amb el Govern espanyol (Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Trinitat i Tobago, i Xile).
Això deixa 190.814 barcelonins de diverses nacionalitats empadronats a la ciutat fora d’aquesta casuística i 172.762 persones que compleixen només el requisit de la nacionalitat. I a això cal sumar-n’hi d’altres.
Aquestes dades del padró, però, inclouen menors d’edat. L’Ajuntament de Barcelona no fa públiques les edats per nacionalitats del padró municipal i, per tant, no es pot fer un càlcul exacte. Però sí que es pot estimar que un 10 % de la població estrangera és menor d’edat. Afegint aquest factor, podem deduir que al voltant d’un 51 % dels barcelonins d’origen estranger queden fora del dret a vot.
Però en són més perquè cal tenir en compte altres factors, com per exemple la situació administrativa irregular, ja que per estar empadronat no cal tenir permís de residència, però en canvi per votar sí. També s’ha d’afegir que cal un temps mínim d’empadronament superior en la majoria de casos als cinc anys i, per exemple, en el cas dels ciutadans colombians, només un 9 %, o un 15 % en el cas dels peruans, fa més de cinc anys que es van donar d’alta del padró, segons dades de l’Ajuntament.
Menys ciutadans d’origen estranger votaran el 28-M
Si es compleixen tots els requisits per poder votar, i ja hem vist que no sempre és fàcil, cal a més expressar el desig de fer-ho amb la inscripció al CERE (el Cens dels Estrangers Residents a Espanya). Segons dades facilitades recentment per l’Ajuntament de Barcelona, 21.131 persones de nacionalitat no espanyola podran votar aquest 28-M. Són menys de les que ho van fer en les últimes eleccions del 2019, quan a Barcelona van inscriure’s al CERE, 22.914 persones, segons l’INE, una xifra petita si la comparem amb el nombre de barcelonins d’origens diversos empadronats a la ciutat.
4 ciutadans de Trinidad i Tobago sí, però 20.000 pakistanesos, no
Els acords de reciprocitat signats pel Govern espanyol són els mateixos des de les eleccions del 2015 (s’hi ha afegit el Regne Unit per haver sortit de la UE, però això no suposa cap canvi efectiu perquè els ciutadans d’aquest territori ja podien votar abans com a comunitaris).
Els dos últims països que s’han afegit són Corea i Trinidad i Tobago. Actualment, al padró municipal consten quatre ciutadans de Trinidad i Tobago. I altres dels 13 països amb dret a vot també tenen molt poca població resident a Barcelona, com és el cas de Cap Verd (21) o Nova Zelanda (87).
No existeixen acords, en canvi, amb governs d’altres països amb una població molt més nombrosa i més arrelada (amb més anys d’empadronament) com ara el Marroc (15.009), el Pakistan (22.550) o la Xina (20.952).
