Les ciutats amb port segur (entre les quals hi ha Barcelona, Nàpols o Palerm) es plantegen llogar vaixells a particulars per fer tasques de salvament marítim al Mediterrani. Així ho ha anunciat a betevé, en exclusiva, l’alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris. Ha assegurat que “els propers dies obrirem un compte corrent” perquè la gent faci donatius: “Calculem que arribarem als 150.000 €”.

D’aquests diners, ha dit De Magistris, en sortirà “una primera partida per llogar vaixells”. L’alcalde napolità ha assegurat que les ciutats segures podrien disposar de fins a 400 naus particulars per destinar-les al socors marítim, entre naus més grans i d’altres de petites que farien tasques d’acompanyament. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona no confirma aquesta proposta, Ada Colau va afirmar al programa ‘Entrevista amb l’alcaldessa’, de betevé que “hi estem treballant”.

Barcelona i Nàpols remen en la mateixa direcció

L’alcaldessa de Barcelona també va avançar que està parlant amb altres ciutats per trobar solucions “efectives” per desfer el bloqueig dels estats al salvament marítim. Fonts municipals han constatat que “fa molt de temps que parlem amb ciutats italianes i ho seguim fent”. De fet, De Magistris ha anunciat que viatjarà a Barcelona per veure’s amb Colau el 23 de febrer i que l’alcaldessa barcelonina anirà a Itàlia el 9 de març per participar en un acte titulat ‘Ciutats sense por’.

Una resposta al bloqueig estatal

El bloqueig per part dels estats europeus està fent que les embarcacions de salvament de les ONG no puguin salpar. L’Open Arms (el buc insígnia de Proactiva Open Arms) havia de començar una nova missió a principis de gener, però no pot sortir del port de Barcelona perquè la Capitania Marítima no l’hi dona permís. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ho justifica per raons tècniques.

A Itàlia la situació és similar. Una altra ONG, Sea-Watch, ha denunciat a través de les xarxes socials que la Guàrdia Costera italiana els ha bloquejat una nau de salvament per motius “de seguretat de navegació i normativa ambiental”. Quan en realitat —diu l’ONG— “són un pretext tècnic per acabar amb l’activitat de socors al mar”.