(ACN) Un centenar d’entitats socials i econòmiques de Barcelona han elaborat un document de 74 pàgines que recull les principals demandes de la societat civil sobre el present i el futur de la ciutat quan falten menys de tres mesos per a les eleccions municipals del 2023. Sota el títol, ‘PRO BCN 2023′, la proposta s’ha entregat aquest divendres als principals candidats a l’alcaldia de la capital catalana: Xavier Trias (JxBCN), Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC), Daniel Sirera (PP) i també al tinent d’alcalde Jordi Martí, que ha assistit en substitució d’Ada Colau (BComú).
Potenciar la col·laboració publicoprivada, l’ampliació del Prat, resoldre els problemes d’habitatge sumant almenys 150.000 pisos socials o promoure un turisme i un comerç de qualitat són algunes de les principals demandes.
Acte a la Llotja de Mar amb 200 persones
El document s’ha presentat aquest divendres en un acte amb més de 200 persones que ha tingut lloc a la seu de la Cambra de Barcelona, a la Llotja de Mar. Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra i responsable de la Fundació Barcelona Promoció, ha assegurat que el text és una “recopilació directa” d’exigències i una autèntica expressió de demandes col·lectives. “Fins ara no hi havia res així”, ha apuntat.
En l’acte hi ha participat representants de l’Institut Cerdà, Rehink BCN, Tech Barcelona, Barcelona Oberta, Turisme de Barcelona, l’Associació d’Empreses del Teatre de Catalunya i el Casal dels Nens. Han posat sobre la taula temàtiques tan destacades com l’habitatge, l’emprenedoria, el comerç, el turisme, la cultura, la inclusió o les infraestructures i la mobilitat.
Demanen una “solució” a l’ampliació del Prat
Precisament en aquest darrer àmbit, han reivindicat trobar “una solució” a l’ampliació del Prat, una infraestructura que per diversos dels actors que han signat el document és imprescindible per a “connectar” la ciutat amb la resta del planeta. En aquest sentit s’ha expressat Carles Cabrera, director de l’Institut Cerdà, que també ha posat sobre la taula la necessitat que s’executi el corredor del Mediterrani, es millorin els accessos al Port i també es redefineixi la mobilitat metropolitana al voltant de Barcelona.
En aquest punt, el document posa èmfasi en la millora del transport públic i en millorar el servei de Rodalies. Reclama l’execució del Pla de Rodalies 2020-30 i la redacció dels estudis i projectes que s’hauran d’executar més enllà del 2030, juntament amb la resta d’actuacions contemplades, per al conjunt de la xarxa de transport públic metropolitana, en el PDI 2021-2030.
Projectar l'”orgull barceloní”
Per la seva banda, Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona, ha apostat per una societat més cohesionada capaç de projectar “l’orgull barceloní” i ha assegurat que Barcelona “s’ha de mostrar al món com una ciutat intel·ligent i connectada”. En aquest sentit també ha defensat que “el debat al voltant del Prat es resolgui” i ha apostat per convertir aquesta infraestructura en un “hub” internacional que permeti a la capital catalana seguir sent un referent turístic a escala internacional.
Nuria Paricio, directora de Barcelona Oberta, també ha reclamat un comerç i un turisme de primer nivell. Ha recordat que el comerç és una de les activitats econòmiques més importants de la ciutat i ha advertit que representa el 13 % del PIB. “Volem una Barcelona orgullosa d’esdevenir referent comercial i de restauració, que aposti per un turisme de qualitat però que sigui respectuós”.
Increment del preu de l’habitatge i el sensellarisme
Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, ha posat l’accent en “l’altra Barcelona” i els “desequilibris” econòmics que existeixen a la ciutat. Ha lamentat l’increment de preu de l’habitatge i el sensellarisme. “Hi ha drets fonamentals que no ho són”, ha dit Canet, que ha criticat que no tothom tingui un lloc on viure. “Els problemes no són simples i us demano que no doneu solucions senzilles durant la campanya electoral”, ha demanat als alcaldables presents a l’acte. Alhora, ha defensant recórrer als impostos perquè serveixin “d’almoina ben feta”.
