L’escriptora argentina Mariana Enríquez s’ha convertit, per mèrits propis, en un dels grans noms del terror contemporani, tot i que l’etiqueta li queda curta. Ara, després de publicar amb l’editorial Anagrama ‘Un lugar soleado para gente sombría’, el seu nou llibre de contes, torna a Barcelona per a participar en un diàleg amb Alana S. Portero al festival En altres paraules, del Caixaforum. Al ‘Plaça Tísner‘ no hem perdut l’oportunitat de parlar amb ella dels temes que travessen el seu nou treball i bona part de la seva obra.
Un lloc terrorífic per a monstres quotidians
Una comunitat de veïns aterrida per fantasmes, una herència familiar marcada pel trauma, els ecos de la dictadura entre les parets d’un palauet, un culte dedicat a una tràgica figura d’internet, un artista grotesc, una jove que té relacions sexuals amb un fantasma… Els contes d”Un lugar soleado para gente sombría’ reflecteixen les obsessions tradicionals de Mariana Enríquez, i n’afegeixen algunes de noves.
Al llarg dels dotze relats que conformen el llibre es fan presents temes com el de la violència masclista, plasmada de formes gens habituals en la literatura contemporània; la relació amb el passat, que es vehicula a través de presències espectrals molt més físiques que el fantasma clàssic; o el cos, convertit en el receptacle de les pors associades al pas del temps i a la malaltia, però també en el símptoma dels grans mals de la societat contemporània. Mariana Enríquez aconsegueix inquietar el lector, però també enganxar-lo a les gairebé 230 pàgines que comprenen aquest volum, que no vols que acabi mai.
El bon moment de Mariana Enríquez
Amb una carrera de trenta anys, Mariana Enríquez s’ha fet especialment popular pels seus relats a cavall entre el terror i el fantàstic, tot i que la seva bibliografia abasta altres gèneres i estils. Des del retrat realista de la drogaddicció a l’Argentina dels 90 fins a un assaig de la seva condició de fan de la banda Suede, Enríquez ha abordat també el conte infantil o la biografia d’una figura com Silvina Ocampo.
Tot i això, si avui és una figura més que reconeguda internacionalment és per la seva capacitat de provocar-nos calfreds. Si amb els llibres de contes ‘Los peligros de fumar en la cama’ (2009) i ‘Las cosas que perdimos en el fuego’ (Premi Ciutat de Barcelona, 2016) va situar-se entre els noms de capçalera pels amants del terror, la novel·la ‘Nuestra parte de noche’ (2019) s’enduia el Premi Herralde i la convertia en una autora traduïda a 23 llengües.
Des de llavors, cada nou treball de l’escriptora de La Plata, ja siguin contes, experiments literaris com ‘El año de la rata’ (2021) o assaigs com ‘Alguien camina sobre tu tumba’ (editat a Espanya el 2021), és rebut amb entusiasme per la legió de fans de Mariana Enríquez.
