L’escriptor i mosso d’esquadra barceloní Marc Pastor torna a les llibreries amb ‘Riu de safirs’, una proposta que amalgama gèneres com el western, les aventures, el “noir” o la fantasia per retratar l’explotació de pedres precioses a Madagascar. De tot plegat ens en ve a parlar a ‘Plaça Tísner‘.
Un poble anomenat Ilakaka
Ubicat al sud-oest de Madagascar, Ilakaka era un poblet amb tot just una quarantena d’habitants… fins que s’hi va descobrir un dels més grans jaciments de safirs mai coneguts. A partir d’aquell moment, es van obrir els cels, o els inferns, i la petita Ilakaka va créixer fins als més de 60.000 habitants i va esdevenir, en poc temps, una ciutat tumultuosa, animada i una mica violenta. El dia que Marc Pastor va visitar-la, va tenir clar que d’aquí en sortiria una novel·la.
A ‘Riu de safirs’, el tinent Tahiri és un nouvingut a Ilakaka amb una tasca poc envejable. Al càrrec d’una comissaria corrupta, plena d’agents desencantats, ha de vetllar per la pau entre bandes rivals, perseguir els dahalo, un poble nòmada de lladres de bestiar, i lluitar contra la màfia dels germans Thongkham. I per si no en tingués prou, la vida del tinent es capgira quan entra en escena l’Esmeralda, una jove decidida, amb un objectiu, i amb un do per preveure la mort.
Un western molt heterogeni
A la carrera literària de Marc Pastor, les etiquetes es tornen difuses. Tot i que sovint se’l considera com a novel·la negra, només dos dels seus llibres responen realment a aquest gènere, i encara que la ciència-ficció, la fantasia o el terror impregnen les seves històries, costa associar-les a un sol registre. Consumidor de cultura popular i coneixedor de la hibridació de gèneres que marca la narrativa actual, Marc Pastor agafa elements de tot arreu per a bastir un univers personal que, en el cas de ‘Riu de safirs’, gira més clarament cap al western, un dels seus registres cinematogràfics preferits.
Qui també té aire de western és bona part de la producció de jocs de rol que inunden les llibreries especialitzades. Pels aficionats a aquesta línia de jocs comunitaris, Marc Pastor ha adaptat la seva novel·la ‘L’horror de Réquiem’ (2020) i l’ha convertit en ‘Lo rol de Rèquiem’.
Amant del rol des d’adolescent, Marc Pastor ens proposa que ens capbussem en el món d’invocacions monstruoses i anti-herois de futbolí que va idear en el seu anterior llibre d’una manera molt més interactiva i, de fet, inèdita en el panorama de les lletres catalanes: no és gens habitual que un escriptor transformi una novel·la en joc de rol.
La combinació d’un llibre com ‘Riu de safirs’ i un joc com ‘Lo rol de Rèquiem’ ens demostra que les inquietuds de Marc Pastor són tan transversals com envejable el volum de la seva producció literària.
El “mosaic” de Marc Pastor
- Una professió: Mosso d’esquadra. El Marc és criminòleg i forma part de la policia científica dels mossos, una tasca que l’ha portat a capbussar-se en entorns tant o més tèrbols que els de les seves novel·les.
- Una dona: Enriqueta Martí, la mal anomenada ‘vampira del Raval’ es va convertir en una de les protagonistes de ‘La mala dona’, la relectura en clau de ficció del Marc que ha estat traduïda a una vintena de llengües.
- Un any: El de la plaga. Ambientar ‘La invasió dels ultracossos’ a Barcelona li va servir per aconseguir un nou èxit literari, amb adaptació al cinema inclosa.
- Un joc: ‘Lo rol de Rèquiem’. A principis d’aquest any, el Marc ha canviat el llapis d’escriptor pels daus i les fitxes de personatge, i ha publicat el seu primer joc de rol.
- Una illa: Madagascar. L’escenari de ‘Riu de safirs’, la seva darrera novel·la, és el marc d’una història que mescla el policíac amb el western, la fantasia o el gènere d’aventures.
- Una plaça: La del carrer de l’Arc del Mercat. Una petita placeta on s’hi pot anar a descansar, menjar xurros amb xocolata… i també repartir cops de karate.
