La guionista i escriptora barcelonina Laia Perearnau travessa els camins més escarpats dels Pirineus per parlar-nos de ‘La passadora’, la seva darrera novel·la, en què retrata unes de les grans oblidades de la Segona Guerra Mundial al nord de Catalunya. D’aquest llibre i de l’anterior, ‘Francesca de Barcelona’, que recuperava un personatge històric de la nostra ciutat, ens en ve a parlar al ‘Plaça Tísner‘.
Una frontera entre dues guerres
La Sol és una jove pagesa de Bescaran que viu per cuidar la casa i el bestiar. No en sap res del que passa més enllà dels límits dels Pirineus. A un cantó, la Guerra Civil Espanyola ha acabat i els guerrillers antifranquistes es refugien pels cims. A l’altre, la Segona Guerra Mundial ha portat els nazis fins als peus de les muntanyes.
Aviat, però, una sèrie de fets portarà la Sol a mesclar-se en el món dels passadors, habitants de les muntanyes que guien refugiats de les dues guerres perseguits pel feixisme. Però les motivacions d’aquests guies no sempre són altruistes ni militants, i mentre la protagonista de Laia Perearnau troba l’amor en la figura d’un alemany misteriós, es capbussarà en un entramat d’intrigues que recorren mitja Europa i que poden jugar un paper important en la lluita contra el nazisme.
Amb ‘La passadora’, Laia Perearnau reivindica el paper de les dones com a passadores de militants antifeixistes, refugiats jueus i espies aliats. Ignorades per la història, sobre tot a casa nostra, la història d’aquestes dones, passades pel tamís de la ficció, es mescla amb la de personatges reals que apareixen al llibre, com Quim Baldrich, Conxita Grangé, Jacques Allier i Raquel Psankiewicz.
La metgessa de Barcelona
L’afició de Laia Perearnau per la novel·la històrica no neix amb ‘La passadora’. El 2022, es va endur el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb ‘Francesca de Barcelona’, el retrat d’un personatge real tan desconegut com sorprenent: una cirurgiana en un temps, l’edat mitjana, en què la professió era vedada a les dones. Un caràcter més del repertori de la nostra convidada, a qui el descobriment i la reivindicació de dones ignorades per la història inspira i esperona a l’hora d’escriure.
El “mosaic” de Laia Perearnau
- Un barri: el Gòtic. Els pares de la Laia Perearnau tenien una botiga en aquest racó de Ciutat Vella, i per a la nostra convidada els sorolls, les olors i el nervi propi d’aquest barri formen part del paisatge de la seva infantesa.
- Un programa: el Club Super 3. Guionista de professió, la Laia es va encarregar d’escriure alguns dels episodis més memorables del degà dels programes contenidors infantils en català.
- Un debut: ‘El secret de l’església de Capmort’. Una església romànica perduda en el temps, un retrat de la Mare de Déu i una estudiant d’art eren alguns dels ingredients de la seva primera novel·la, publicada el 2014.
- Un nom: Francesca de Barcelona. Amb la història real, però degudament novel·lada, d’aquesta cirurgiana pionera a la Barcelona del segle XIV, la Laia es va endur el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica el 2022.
- Un ofici: el de passadora. Els homes i dones que es dedicaven a passar refugiats a través dels Pirineus, en els convulsos anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, protagonitzen la nova novel·la de la Laia Perearnau.
- Una plaça: La de Sant Josep Oriol, a tocar de la Basílica de Santa Maria del Pi. Un dels escenaris més carismàtics de la nostra ciutat, que donaria per moltes novel·les històriques…
