(ACN/Redacció) Aquest dijous s’ha presentat a La Pedrera la retrospectiva més completa feta a Barcelona de la ceràmica del creador Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957), que es podrà veure fins al 30 de juny. Comissariada per l’escriptor Enrique Juncosa, la mostra cronològica traça un recorregut per la trajectòria d’un dels creadors més destacats del panorama artístic internacional, des de les primeres obres africanes del 1994 fins a la producció més recent.

Sota el títol “Tots som grecs”, l’exposició fa homenatge al poeta romàntic anglès Percy Bysshe Shelley, fascinat com Barceló per la cultura grega. Les obres són una extensió tridimensional de la pintura de l’artista i constitueixen al·legories sobre el pas del temps.  En concret, hi ha una vuitantena de peces, una quinzena de pintures, alguns quaderns relacionats amb les ceràmiques i una escultura de bronze que ocupa el patí de La Pedrera.

Barceló: “La ceràmica és el material que millor recull els defectes i les imperfeccions”

L’obra de Barceló, d’una gran intensitat visceral i profundament reflexiva, recrea temàticament i físicament la matèria, la vida orgànica i el temps. Barceló ha assegurat que la ceràmica és el material que millor recull els defectes i les imperfeccions. La delicadesa del material queda gravada a les peces i el seu autor pot identificar a través de les imperfeccions l’època de l’any en què van ser concebudes.

Tot i que el creador va començar a exposar a finals de la dècada del 1970, la passió per la ceràmica li va arribar a mitjans dels anys 90, durant una estada a Mali, on va residir durant molts anys. Un vent intens no li permetia pintar i va decidir treballar amb el fang a partir de l’aprenentatge d’un grup de dones. Aquesta experiència el va influir molt i va afectar aspectes centrals de la seva obra.

Algunes de les peces exposades a la retrospectiva de Barceló. Font: Guillem Roset (ACN)

Durant la roda de premsa, Barceló ha parlat del caràcter efímer de la ceràmica i que sovint hi ha peces que acaben en un “pou”. “Quan pintes un quadre saps com és, però quan poses una peça al forn no saps com sortirà“, ha reflexionat. Ha assegurat també que l’únic que separa la pintura i la ceràmica és el tracte del mercat de l’art i que a la segona cal posar-la al forn per acabar-la.

14 anys després d’una exposició al CaixaForum, Barceló ha celebrat tornar a exposar a Barcelona en un espai com La Pedrera, on les peces estableixen un diàleg amb les estructures plantejades per Antoni Gaudí