Quan arriba el ramadà, la comunitat musulmana a Catalunya es prepara per viure aquest mes de contenció i dejú. Diverses paraules àrabs s’han anat adaptant al català per anar-les incorporant, a poc a poc, a la nostra llengua. Així doncs, paraules que fins no fa gaire eren manlleus a casa nostra ja apareixen al Termcat amb alternativa catalana. Seria el cas, per exemple d’ixa adaptada a partir d’isha. D’altres, però, s’han adoptat directament, com seria el cas d’iftar.
Ramadà, al diccionari des del 1932
El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, que marca el dejuni, quart pilar de l’islam. Durant aquest període, els musulmans guarden abstinència sexual, no poden menjar, ni beure, ni fumar des que surt el sol fins que es pon. És un moment de recolliment, reflexió i pràctica de la caritat i del perdó. D’aquesta manera, recorden el moment en què el profeta va rebre la revelació de l’Alcorà per part de Déu.
La paraula ramadà ja apareixia al Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, del 1932, adaptada al català a partir de la forma àrab ramadan. Malgrat això, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, publicat entre el 1980 i el 1991, el lingüista va incloure ramadan a l’entrada de ram i sense l’adaptació catalana que ja oferia Pompeu Fabra. Així doncs, podem concloure que era una adaptació que ballava entre la forma catalana i el manlleu.
Ramadan nom d’un mes musulmà (que havia estat
el de Nadal), de l’àr. ramadàn id.; alterat en ramandà
en el Tirant de Galba”
Avui dia, ramadà és una paraula que apareix al diccionari i que, com que és del lèxic comú, la mantenim amb minúscula.
La festa grossa manté el nom en àrab
L’Aïdu l-fitr o Id al-fitr és la celebració festiva que marca el final del dejuni. Segons el Termcat, és una festa alegre i alhora de reflexió per valorar el mes de privació: “L’Aïdu l-fitr marca el final de les privacions i es caracteritza per l’alegria familiar. Després de l’albada, es fa una pregària i s’escolta un sermó per celebrar l’experiència viscuda durant aquest mes, la força de voluntat per complir l’obligació del dejuni i la revelació de l’Alcorà. Després de la pregària es fa un dinar; els nens reben regals i els pobres, caritat”.
L’Aïdu l-fitr marca el final de les privacions i es caracteritza per l’alegria familiar”
Paraules àrabs amb alternativa catalana: subh, magrib, sawn…
Algunes de les paraules que intervenen en la vivència del ramadà estan adaptades al català i són al Termcat:
- fajr o subh (en anglès fajr): primera pregària, la que inicia un dia de ramadà.
- magrib/magreb (en anglès maghrib): és l’oració que posa punt final al dejuni del dia, es fa entre la posta de sol i el moment en què desapareix en l’horitzó.
- ixa (en anglès isha): és la pregària que es fa durant la nit.
- iftar: àpat permès al vespre, un cop el sol s’ha post, durant el ramadà.
- ramadà o sawm: el dejuni com a tal té el mateix nom del mes de contenció, ramadà. En àrab s’anomena sawm, però en aquest cas només fa referència a l’abstinència.
Al Diccionari de religions del Termcat hi ha un recull de terminologia de moltes religions, també de l’islam, la religió musulmana.
