L’escriptora lleidatana Imma Monsó s’ha endut el premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana del 2023 amb ‘La mestra i la Bèstia’, en què reflexiona sobre temes com el pes del silenci, el desig i l’aprenentatge de la joventut. Un cop ja ha recollit el guardó, Imma Monsó ens visita al Plaça Tísner.

La mestra arriba a Dusa

Als anys 60 del segle passat, la Severina és una jove que arriba al poble de Dusa, a l’Alta Ribagorça, per a treballar de mestra. Fins llavors, la noia ha viscut aïllada del món, protegida per la seva mare de les hostilitats del franquisme i enterrada en lectures que li han donat una visió una mica allunyada de la realitat del seu temps. I és tímida, la Severina és tímida; tot un obstacle a l’hora de donar classes.

A Dusa, la professora nouvinguda descobreix la vida. I amb la vida, el desig que li desperta la Bèstia, un home carismàtic, imprevisible i amb un fort magnetisme sexual, que desperta les pulsions més soterrades del seu cos. Amb aquestes eines, Imma Monsó basteix una novel·la en què el temps de la joventut es dilata i es converteix en el gran far que guia tota la vida adulta de la seva protagonista.

El silenci dels pares

El llegat de silenci del franquisme és un altre dels temes que impregnen el llibre d’Imma Monsó. Els pares de la Severina, com els de la mateixa escriptora, pertanyen al bàndol republicà, i amb la derrota de la Guerra Civil es veuen condemnats a un exili interior. Imma Monsó comença a escriure ‘La mestra i la Bèstia’ arran de la mort de la seva mare, de qui li queden els records de la seva estada com a mestra al poble de Vilaller (reconvertit, en la ficció, en Dusa) i d’una vida marcada per la repressió de la postguerra.

Mentre investiga sobre l’època que vol retratar, l’Imma Monsó s’endú una sorpresa: en diversos documents i entrevistes a testimonis es menciona la figura del seu pare, a qui es retrata com a una figura clau en les xarxes d’evasió de republicans, i també com a un represaliat pel franquisme que va arribar a estar sotmès a un judici sumaríssim. Per què no en sabia res, ella? Com és que la seva mare mai no li havia comentat res de tot això? L’ombra d’aquest silenci, que cobreix tota una societat atemorida, és un altre dels pilars de ‘La mestra i la Bèstia’.

El “mosaic” d’Imma Monsó

  • Una regió: Normandia. El nord de França és el paisatge on transcorre ‘Com unes vacances’, la seva segona novel·la, amb què es va endur el Premi Prudenci Bertrana l’any 1998.
  • Un sentiment: El dol per la pèrdua, que impulsa a la protagonista d’’Un home de paraula’, en què Imma Monsó parlava de la mort amb humor i delicadesa, i que es va convertir en un dels seus llibres més celebrats i guardonats.
  • Una qualitat: La rapidesa, que serveix a Imma Monsó per parlar de la tirania d’una societat on impera la immediatesa i la desmemòria a ‘La dona veloç’, Premi Ramon Llull del 2012.
  • Una mestra: La Severina, una jove que descobreix el desig i les complexitats de la vida en societat en ple franquisme a ‘La mestra i la Bèstia’, la seva darrera novel·la.
  • Un premi: L’Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana de l’any, que l’Imma va rebre la setmana passada, precisament, per ‘La mestra i la bèstia’.
  • Una plaça: La de Ricard Vinyes, a Lleida. Segur que l’Imma va passar més d’una tarda en un dels centres populars de la seva ciutat. El que no sabem és si, a diferència de la Severina, ella hi anava a socialitzar, o si també es passava el dia llegint…