“Parlem que tenim un amic que s’ha mort? En parlem, d’aquestes coses?”. Qui s’ho pregunta és Thais Bonilla Martínez, una dona la parella de la qual s’ha suïcidat i una de les protagonistes de ‘Viure la mort’. El documental, coproduït per Papaia, està dirigit per Estel·la Marcos Faura, Núria Gebellí Guinjoan, Meritxell Rigol Barbarà, Anna Celma Melero i Berta Camprubí Pàmies, cinc periodistes i realitzadores vinculades a ‘La Directa’.
La història de quatre dones
El documental parteix de quatre experiències personals sobre la mort en circumstàncies molt diferents: per suïcidi, després d’una llarga malaltia, sota custòdia policial i per covid. Tots els testimonis expliquen com han viscut el comiat de la persona estimada i, en alguns casos, com els hauria agradat que hagués estat. A aquestes veus s’hi sumen les de professionals de l’àmbit sanitari, de l’acompanyament social i de l’àmbit funerari, tant treballadors com directius.
Mercantilització de la mort
Núria Gebellí Guinjoan, codirectora de ‘Viure la mort’, assegura que amb el documental es posa damunt la taula la mort, un tema “invisibilitzat i relegat a l’esfera privada”, cosa que fa que “es mercantilitzi i es generin desigualtats i violències” en el final de la vida que “s’han d’atendre”.
També assenyala els límits i cotilles imposades pel sistema a l’hora de viure aquest procés, referint-se als temps de què disposem per acomiadar-nos dels nostres morts —a Espanya la llei marca de 48 a 72 hores— però també als elevats preus i als rituals, entre d’altres.
“Reapropiar-nos de la mort”
Gebellí també apunta que una altra de les tesis del film és pensar “com reapropiar-nos d’aquest moment del qual estem desconnectades” i que hauríem de poder fer nostre d’una forma més amorosa i menys freda.
Meritxell Rigol Barbarà, codirectora de ‘Viure la mort’, creu que aquest documental proposa preguntar-nos com podríem cobrir d’una manera més sana i més cuidada aquest període de tanta vulnerabilitat pel qual totes les persones transitarem.
La pandèmia, un moment clau
‘Viure la mort’ és el segon projecte de les cinc directores després de ‘Cuidar entre terres’. Tenien clar que volien abordar aquesta temàtica abans de la pandèmia però durant la covid “encara es va fer més evident”. Rigol afirma que aleshores —quan moltes famílies no es van poder acomiadar de les persones estimades— es va fer evident la importància dels comiats i de viure els rituals. Aquests comiats “són l’inici dels dols pels quals necessitem transitar”.
El dol
El film també tracta el procés del dol, que, segons Gebellí, socialment s’associa a la vulnerabilitat. “Potser necessitem parar, treballar menys o estar a prop dels nostres amics, però els ritmes productius que tenim no ens ho permeten”.
Activisme de la mort
Les dues directores remarquen que “no hi ha activisme entorn de la mort tal com passa amb l’habitatge” malgrat tractar-se d’una necessitat bàsica de les persones. Confien que el documental serveixi per guanyar múscul social crític davant d’aquesta part de la vida perquè les coses puguin canviar i perquè ens plantegem com volem viure la mort.
El documental s’ha presentat aquest dimarts als Cinemes Girona i després provarà sort a diferents festivals. Després d’això la idea, segons les directores, és que el vegi el màxim de gent possible perquè volen que sigui una eina pedagògica.
