Una concepció de la cultura com a bé comú de primera necessitat és el que defensa Antonio Monegal Brancós a ‘Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura‘, obra que li ha valgut el Premi Nacional d’Assaig 2023 que atorga el Ministeri de Cultura i Esport. Sobre el potencial transformador però també les amenaces que assetgen la cultura n’hem conversat amb ell a ‘Plaça Tísner‘.
Cultura com a bé comú
El jurat del Premi Nacional d’Assaig 2023 va premiar l’obra d’Antonio Monegal Brancós ‘Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura’ per posar el focus en el concepte ampli i el caràcter integrador de la cultura, que permet comprendre i definir el que som i fem.
Al llarg de 15 capítols, Monegal Brancós reflexiona entorn de qüestions com l’impacte de la societat de consum en la cultura, el vincle de la cultura amb esferes com la memòria o la identitat, i la relació entre cultura i política, a més de contrastar diferents aproximacions a la pròpia definició del concepte de cultura.
Una vida dedicada a l’educació
Antonio Monegal Brancós és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Harvard el 1989. És catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada a la UPF i coordinador del Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la mateixa universitat. També ofereix regularment conferències i recentment ha cocomissariat l’exposició “Sade. La llibertat o el mal“, que s’ha pogut veure al CCCB.
Amb una trajectòria de més de cuatre dècades de dedicació a la docència i la investigació en el camp de les humanitats, Monegal Brancós alerta de la pèrdua de presència i pes d’aquestes disciplines tant en l’àmbit acadèmic com laboral.
El “mosaic” d’Antonio Monegal
- Una lectura: ‘El dolor’, de Marguerite Duras. L’obra recull el diari de l’escriptora mentre esperava el retorn del seu marit, deportat al camp de concentració de Dachau.
- Un paisatge: el Cap de Creus. De jove, l’Antonio anava a Cadaqués amb el amics, i es va casar a Port de la Selva, on s’ha establert i surt sovint a navegar amb la barca familiar.
- Una universitat: la Pompeu Fabra, de la qual és catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada.
- Una vocació: educar. Fa més de 40 anys que l’Antonio es dedica a la docència: primer com a professor de secundària i des del 1984 a la universitat, als Estats Units i a Catalunya. També desplega la seva passió per transmetre coneixement en nombrosos cursos i conferències.
- Un guardó: el Premi Nacional d’Assaig, amb què ha estat distingit aquest 2023 per la seva obra ‘Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura’, de què avui ens ve a parlar.
- I una plaça: la dels Àngels, al barri del Raval. No li agrada estèticament però la considera un perfecte reflex de la intersecció entre diferents formes d’entendre la cultura.
