L’alegria no passa per a l’actriu Àngels Gonyalons. Després de triomfar amb la darrera obra de producció pròpia de Dagoll Dagom, aquest dilluns s’ha alçat amb el Premi Butaca a millor intèrpret de musical en una gala celebrada a Premià de Mar. De tot plegat, de la seva carrera i del camí que l’ha duta fins a guanyar aquest premi, en parlarem el dijous que ve al ‘Plaça Tísner‘.

Un últim ball amb Dagoll Dagom

Les carreres d’Àngels Gonyalons i de Dagoll Dagom es van creuar en un espectacle fonamental per a una i per als altres: ‘Mar i cel’ (1988). 34 anys més tard, l’actriu barcelonina s’ha tornat a enfilar als escenaris amb la companyia degana del musical català i ho fa en un espectacle molt especial, perquè Dagoll Dagom està a punt de plegar veles i, abans d’acomiadar-se, ens han presentat ‘L’alegria que passa’.

L’alegria que torna

A un poble gris, fabril i avorrit, hi arriba una companyia de comediants per representar el seu espectacle. La irrupció del color i de la música dels nouvinguts desperta les emocions i els somnis d’alguns dels vilatans, però també l’oposició de l’alcalde i propietari de la indústria local. Un alcalde amb el rostre d’Àngels Gonyalons, que també interpreta el director de la companyia, en un doble rol que funciona com les dues cares d’una mateixa moneda.

Amb aquest text de Santiago Rusiñol, dirigit per Marc Rosich, adaptat per Dagoll Dagom i estrenat al Poliorama el març passat, Àngels Gonyalons s’ha endut el Premi Butaca. No ha sigut l’única de la companyia: ‘L’alegria que passa’ també ha guanyat els premis a millor musical, millor actor de musical per a Eloi Gómez, millor composició musical per a Andreu Gallén i millor espai sonor per a Jordi Ballvé.

Premis de la Crítica

‘L’alegria que passa’ també ha guanyat cinc Premis de la Crítica d’Arts Escèniques. Amb aquest reconeixement, el musical ha estat l’espectacle més premiat en la XXVI edició dels guardons, celebrada al Teatre Romea. Les cinc categories en què han guanyat són: millor musical, millors interpretacions de musical femenina i masculina per a Àngels Gonyalons i Eloi Gómez, millor adaptació/dramatúrgia i millor música original.

El “mosaic” d’Àngels Gonyalons

  • Un personatge: La Blanca. Tot i que l’Àngels portava ja set anys dedicada al teatre, és amb l’heroïna de la primera versió de ‘Mar i cel’ el 1988 que comença a fer-se especialment popular.
  • Una escola: La Memory. Fundada per l’Àngels el 1994, porta gairebé tres dècades formant actors i actrius en interpretació, dansa, cant i claqué.
  • Un teatre: El Poliorama. Tot i que coneix prou bé la majoria de sales de Barcelona, és a la de la Rambla on més l’hem vist aquests darrers anys interpretant papers a ‘El llibertí’, ‘The Party’ i, és clar, ‘L’alegria que passa’.
  • Un comiat: El de Dagoll Dagom. Aquest 2023, la companyia ha començat a dir adéu als escenaris amb la seva darrera obra de producció pròpia. I l’Àngels no s’ha volgut perdre la festa.
  • Un premi: El Butaca. Sembla mentida, però en gairebé trenta edicions l’Àngels no havia rebut cap guardó. Aquest any, per fi, ho hem esmenat amb el premi a la millor actriu de musical.
  • Una plaça: La de Sant Felip Neri. A l’església d’aquesta icònica plaça del Gòtic, l’Àngels tocava el cel cada cop que li deixaven fer una de les coses que més li agrada: cantar.