La Galeria Jordi Barnadas (Consell de Cent, 347) celebra 30 anys el 2022. Va obrir portes el 1992, en plena febre dels JJOO, i tres dècades després gaudeix d’una salut envejable en un sector colpejat per diverses crisis, la darrera a causa de la pandèmia. El seu director, Jordi Barnadas, la defineix com una “friendly gallery”, una galeria “amable”, on és “fàcil entrar, comprar i que t’agradin coses”, explica al ‘Plaça Tísner‘. Barnadas aposta per un estil figuratiu, “refrescant, que no necessita una gran interpretació intel·lectual i que va directament a les emocions“.

A vegades, les galeries s’han museïtzat. Hem de guanyar terreny a la comercialització, no ens podem quedar tancades”
Jordi Barnadas

Comercialització versus museïtzació

Barnadas afirma que “les galeries, a vegades, s’han museïtzat i han d’anar cap al comerç. Hem de guanyar terreny a la comercialització“, una opinió per la qual l’han criticat alguns col·legues de professió, malgrat ell té clar que “quan veus les botigues veus llum, dinamisme. Les galeries no ens podem quedar tancades“. Defuig el concepte elitista de l’art i té molt clar que les galeries s’han d’obrir a tothom.
Una de les finestres que han trobat en els darrers anys és la venda a través d’internet. La irrupció de la pandèmia va agafar la galeria Barnadas amb els deures fets i un web en què era fàcil consultar tot el catàleg d’obres i artistes. Des del 2020, les vendes que fan en línia s’han incrementat un 10 %.

La Galeria Jordi Barnadas celebra tres dècades amb una exposició col·lectiva
30 quadres nous de 30 artistes que hi han exposat obra al llarg dels darrers 30 anys

Un soterrani on “triar i remenar”

Un dels atractius de la galeria Barnadas és allò que no es pot veure a simple vista. Al soterrani hi ha part del seu fons, un “showroom” magatzem amb obres dels seus artistes més emblemàtics (entre ells Philip Stanton, Didier Lourenço, Bea Sarrias, Vanessa Linares o Miguel Olivares) perfectament disposades en unes estructures metàl·liques amb rodes que permeten desar-les i exhibir-les de forma ben fàcil. “Intentem que la galeria estigui viva“, explica Barnadas, i aquest espai els permet que més enllà de les exposicions els clients puguin veure obra, nova i antiga, d’alguns pintors.

Miguel Olivares, el Lewandowski de la Barnadas

El barceloní d’arrels colombianes Miguel Olivares és un dels pintors que sempre han format part del primer equip de Jordi Barnadas. Les seves carreres es van unir a principis dels 90 i entre ells sempre hi ha hagut una confiança mútua que ha estat clau en la seva exitosa relació. Diu Barnadas que Olivares “explica històries de gent en moviment” i utilitza diferents tècniques com el collage, la pintura i el dibuix en uns quadres que són “molt atractius”. Des del seu taller del Raval, aquest artista plàstic afirma que el paper del galerista és “imprescindible” en la carrera d’un pintor contemporani i ell es considera el “Lewandowski de Jordi Barnadas”. La seves últimes obres es poden veure a la galeria fins a l’11 de novembre sota el nom de “signes”.

La mirada del galerista

Jordi Barnadas explica que en 30 anys han viscult moltes coses, des de crisis a moments pletòrics i una aventura asiàtica que els va portar a obrir una galeria a Singapur durant tres anys. Tres dècades que li han passat “volant”, diu, “i això és un bon senyal”. El galerista es considera un “privilegiat” per haver-se pogut dedicar professionalment al que ha estat sempre la seva afició i se sent orgullós d’aportar la seva mirada al meravellós món de l’art.