Va néixer a la Garriga però fa més de mitja vida que viu a l’estranger i viatja arreu del món amb les seves creacions. El prestigiós coreògraf Rafael Bonachela Castaño visita ara Barcelona per presentar, al seu estimat Mercat de les Flors en el marc del festival Dansa Metropolitana, dues produccions de la Sydney Dance Company que dirigeix: ‘Ascent’ i ‘Impermanence’. N’hem parlat amb ell a ‘Plaça Tísner‘.
Moviment pur
El programa ‘Ascent’ inclou tres peces d’autories i estils ben diferents. La primera és ‘I Am-ness‘, que signa Bonachela i que és una peça per a quatre intèrprets tenyida de malenconia. ‘The Shell, A Ghost, The Host & The Lyrebird‘ és obra de Meritxell Mascarell i desplega un univers oníric amb cordes i teles per les quals es mouen els ballarins. El trípic es tanca amb ‘Forever & Ever‘, d’Anthony Hamilton, una hipnòtica proposta a ritme de techno amb 16 cossos a l’escenari. Bonachela explica que el nexe d’unió entre si és ‘l’artesania del moviment, explorar-lo en totes les seves possibilitats’.
‘Impermanence’, per la seva banda, és una peça extensa que reflexiona entorn de la juxtaposició de
bellesa i devastació. Bonachela va treballar, en aquest cas, amb el reconegut compositor Bryce Dessner. Inicialment inspirada en el foc que va destruir Notre Dame a París i els incendis patits a Austràlia, el camí de la peça va quedar marcat per la irrupció del coronavirus, quatre dies després de la seva estrena.
Trajectòria internacional
Rafael Bonachela va debutar com a ballarí el 1988 com a membre de la ja desapareguda companyia Lanònima Imperial. Un temps més tard es va traslladar a Anglaterra per estudiar al London Studio Center i el 1992 va entrar a formar part de Rambert, la companyia de ballet més antiga del país.
El 2004, Bonachela va engegar la seva pròpia companyia i quatre anys després va estrenar la seva primera producció extensa, ‘360°’, per a la Sydney Dance Company, de la qual es convertiria en director artístic mig any després. Durant la seva etapa, la companyia s’ha obert a altres creadors i s’han impulsat noves línies de treball, com una escola estable de dansa.
El “mosaic” de Rafael Bonachela
- Un detonant: ‘Fame’. La sèrie sobre un grup de joves alumnes de l’Escola d’Arts de Nova York que somiaven conquerir l’èxit com a artistes va ser tot un fenomen als anys 80. Per en Rafael va suposar descobrir que volia dedicar la seva vida a la dansa.
- Una oportunitat: Lanònima Imperial. En Rafael tenia només 16 anys quan aquesta companyia, considerada pionera de la dansa moderna a Espanya, el va acollir com a ballarí.
- Una diva: Kylie Minogue. Després de veure una peça breu d’en Rafael, el 2002 l’estrella del pop li va proposar ser el seu coreògraf. Ha dissenyat el moviment de diversos dels seus videoclips i gires mundials.
- Un projecte: la Sydney Dance Company. El 2008 en Rafael hi va estrenar la seva primera producció extensa. Mig any després, en va ser nomenat director artístic. En aquests 15 anys ha dut el projecte a altres horitzons.
- Una segona casa: el Mercat de les Flors. Aquests dies hi presenta, en el marc del festival Dansa Metropolitana, dues produccions de la Sydney Dance Company: ‘Ascent’ i ‘Impermanence’. Avui ens en ve a parlar.
- Una plaça: la de Navas, al Poble-sec. Situada molt a prop del Mercat de les Flors, l’ha descoberta durant les pauses dels assajos.
