L’arquitecte i expert en història de l’art Miquel del Pozo Puig proposa a ‘Plaça Tísner’ una visita artística per als dies de Setmana Santa a la Catedral de Barcelona. El col·laborador del programa destaca una pintura sobre la passió de Crist, la ‘Pietat Desplà’, una obra de Bartolomé Bermejo pintada l’any 1490.
Tot i que no és gaire coneguda, Del Pozo la defineix com ”una obra mestra absoluta de l’art universal”. Segons ell, la religió té un pes fonamental en l’art occidental, ja que bona part d’aquest il·lustra escenes i passatges de la Bíblia.
Cap pare ni mare hauria de veure morir els seus fills”
Un significat molt profund
Miquel del Pozo en destaca la gran càrrega emotiva, atès que tothom es pot sentir interpel·lat i sentir el dolor a través d’aquesta representació artística, la qual mostra el patiment d’una mare per la pèrdua del seu fill. “La mort d’un fill és el mal més gran que es pot sentir en vida. És un dolor contra natura, els pares no haurien de veure morir els seus fills“.
L’autor presenta el cos mort de Crist inert sobre la falda de la mare. De manera molt detallada, es perceben les ferides que té dibuixades a les mans i als peus dels claus amb què va ser crucificat a la creu. Ara, però, és a la falda de la seva mare, qui no pot contenir el plor, amb la cara completament desencaixada. “Maria sosté el pes del cos del seu fill, però la seva expressió és com si s’ensorrés el món. I això és el que li passa a Maria, el seu món ha caigut, el seu món ha mort“.
El seu origen i història
L’origen de la pintura es remunta a finals del segle XV. Lluís Desplà, el personatge que apareix a la dreta, va ser l’ardiaca major de la seu de Barcelona. Ell va encarregar a Bartolomé Bermejo el quadre, a més de demanar que també aparegués ell. Per aquest motiu, es coneix com la ‘Pietat Desplà‘. El personatge de l’esquerra, també agenollat, és el cardenal Sant Jeroni, acompanyat del seu animal de companyia, un lleó.
D’altra banda, l’expert en art explica un fet curiós respecte a l’obra, “una imatge impossible que només es pot produir a la pintura”, ja que es creuen tres moments temporals diferents (o quatre si es compta el moment actual en què es contempla el quadre). La mort de Crist es va produir l’any 33, però sant Jeroni va traduir la Bíblia al segle IV i Lluís Desplà va encarregar la pintura el 1490. Així doncs, aquests dos personatges provenen de moments històrics posteriors a l’any de la defunció de Crist, en el qual s’emmarca l’escena de la pintura.
Metàfora de la vida i la mort
Tot el cicle de la vida hi és representat en aquesta pintura. A la cantonada esquerra, hi ha una eruga, símbol de resurrecció. ”Quan tu veus una crisàlide, sembla un animal mort, però desprès es transforma en papallona”. Davant de la casa, veiem una dona amb una aurèola daurada al cap. És Maria, la mare, en el moment de l’Anunciació. L’inici de la vida, la concepció en el ventre matern, a la dreta del quadre; la sepultura a l’esquerra, amb el sepulcre i el soldat adormit. Al centre, la mare amb el fill mort a la falda, el dolor indescriptible en aquesta vida. Però al cel, unes aus volen anunciant la resurrecció.
