La presència d’una mica d’aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera, combinada amb la insolació intensa d’aquesta època de l’any (el sol de l’abril pica tant com el de principis de setembre), ha afavorit que a partir de mig matí es disparés el creixement de nuvolades en zones de muntanya. Els xàfecs han sovintejat havent dinat als Pirineus, però no a la resta del territori.

La lleugera inestabilitat en altura no ha estat suficient per afavorir els xàfecs lluny de les altes muntanyes pirinenques, les quals actuen de palanca i disparen el creixement dels núvols.

S’han recollit 15 litres a Guils de Cerdanya, 12 litres al Pont de Suert i a Malniu (Meranges), vuit a Puigcerdà, dos a Sort o un per metre quadrat a la Seu d’Urgell.

Convé recordar que, malgrat que els tronades poden aparèixer al llarg de tot l’any, són especialment freqüents durant els mesos càlids de l’any.

Per què les tempestes solen descarregar havent dinat quan fa calor?

Entre la primavera i l’inici de la tardor la radiació solar és molt elevada, un fet que afavoreix que el terra s’escalfi amb celeritat des de bon matí. La calor passa del sòl a la capa d’aire que té immediatament al damunt i n’afavoreix l’elevació. Amb el pas de les hores la temperatura ambiental tendeix a incrementar-se i, de retruc, es generen forts corrents d’aire ascendent.

El vapor d’aigua que conté l’aire també s’eleva i, quan assoleix el nivell en el qual es veu obligat a condensar-se perquè es refreda, es fa visible en forma dels primers núvols d’evolució. Aquestes nuvolades, inicialment menudes, acostumen a aparèixer damunt de les muntanyes pel fet d’actuar com a palanques, és a dir, tot afavorint l’ascens de la massa d’aire per les seves carenes.

Cúmuls en fase de creixement damunt del Carlit

Si les condicions en altura són favorables —si hi ha prou aire fred i humitat a les capes mitjanes i altes de la troposfera— els núvols (cúmuls) continuaran guanyant altura i gruix fins a tenir prou entitat per descarregar els primers xàfecs.

Els ruixats d’estiu se solen produir habitualment a partir del migdia o a primera hora de la tarda, justament quan la insolació és màxima i, en conseqüència, també són els corrents d’aire ascendents els que inflen les nuvolades.

En alguns casos els cúmuls s’acabaran convertint en cumulonimbus, els núvols de tempesta per excel·lència.

Fase de maduresa i de dissipació d’una tempesta

La fase de maduresa dels núvols de tempesta coincideix amb el moment en el qual, tot  i que encara es mantenen els corrents ascendents que inflen les nuvolades, alguns d’aquests es comencen a debilitar i, per tant, no poden sostenir més en suspensió les gotes d’aigua o els cristalls de gel que contenen els núvols. És justament en aquest moment quan comença a ploure, o a caure calamarsa o pedra de forma intensa i abundant.

Cúmuls i cumulonimbus als Prepirineus

A mesura que el núvol descarrega pluja també es va debilitant de forma gradual. El motiu és que a l’interior del núvol predominen cada cop més els corrents d’aire descendents associats a la precipitació i el núvol es va desfent. Això explica per què a l’estiu, sovint, a darrera hora de la tarda o de cara al vespre torna a lluir el sol.

Aquest mecanisme és l’habitual en moltes ocasions, sobretot en indrets de muntanya. Si la inestabilitat és molt marcada, però, les tronades poden aparèixer a qualsevol hora del dia i pràcticament en qualsevol indret. A banda, a la costa moltes tempestes a finals d’estiu i a la tardor es generen gràcies a la temperatura elevada del mar.

Llamps, trons i calamarsa

Convé recordar, finalment, que els núvols de tempesta són els únics que van associats a aparat elèctric. Aquests núvols es poden electrificar sobretot a causa dels xocs o la fricció que es produeix quan col·lideixen algunes de les partícules que els formen (fragments petits de gel o calamarsa). Quan la diferència de potencial entre parts d’un núvol de tempesta —o entre diferents núvols— és prou gran, es produeix una descàrrega elèctrica.

Els cumulonimbus són també els únics que poden generar calamarsa, pedra i altres fenòmens de temps advers com els tornados o els esclafits.