El Termcat, que és el centre de terminologia de la llengua catalana, ha fet públic una llista dels termes de meteorologia i clima que han estat normalitzats en català. Aquesta tasca s’ha fet en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i altres experts en meteorologia.
En total n’hi ha 26 i, majoritàriament, provenen de l’anglès. Tenen relació amb els llamps, les estructures associades a temps violent i mesoescalars. Això permetrà que qualsevol comunicació que es faci a partir d’ara en català en què s’hagin d’utilitzar alguna de les paraules s’escriguin i es pronunciïn sempre de la mateixa manera, seguint un criteri únic.
| llamp ascendent | descàrrega de retorn | mesoescalar |
| llamp núvol-núvol | fenomen lumínic transitori | mesobaixa |
| llamp núvol-terra | espectre vermell | mesoalta |
| procés de connexió | elf | desdoblament de tempesta |
| traçador | doll blau | tempesta en desdoblament |
| traçador ràpid | doll gegant | supercèl·lula |
| traçador descendent | halo | derecho |
| traçador esglaonat | mesocicló | predicció retrospectiva |
| traçador de connexió | mesoescala |
Sens dubte, tots el termes són interessants des del punts de vista meteorològic. A continuació te n’expliquem una petita mostra, però pots trobar informació sobre la resta en aquest enllaç.
Supercèl·lula: la reina de les tempestes
La primera paraula que destaquem és supercèl·lula. La raó és molt simple: es tracta del tipus de tempesta capaç de donar lloc als fenòmens de temps més violent, com la pedra grossa o els tornados.
A diferència d’una tempesta ordinària, aquest tipus d’estructura està dominat per un corrent d’aire ascendent en rotació, que puja en el seu si com si fos un llevataps. Aquest corrent d’aire rep el nom de mesocicló, que és un altre dels termes normalitzats.
De supercèl·lules a Catalunya i al conjunt de la península Ibèrica n’hi ha cada any. Val a dir que no totes generen fenòmens de temps violent, fet que és un hàndicap per als serveis meteorològics a l’hora d’alertar la població.
Mesoescala: entre la microescala i l’escala sinòptica
Hi ha situacions i fenòmens i meteorològics de mides ben diferents. Des de petits remolins que es formen en dies càlids de primavera i estiu (anomenats bufaruts o follets de vent) fins als grans anticiclons que sol haver a latituds subtropicals. És per aquesta raó que en meteorologia hi ha diverses escales que engloben els fenòmens d’unes dimensions determinades.
La mesoescala (escala regional) se situa entre l’escala sinòptica (escala continental) i la microescala. Cobreix tots aquells fenòmens que tenen una mida des dels pocs quilòmetres a diversos centenars de quilòmetres. Aquí hi entren des de les tempestes fins a les mesobaixes (terme inclòs en la llista de paraules normalitzades), que sovint es formen davant de la costa catalana en situacions de rebuf.
Derecho: una torbonada XXL
Una altra de les paraules que s’ha normalitzat és derecho (pronunciat amb fonètica castellana). Es tracta d’una línia de tempestes que porta associades ventades molt fortes, de més de 90 km/h, que causen danys al llarg d’una franja de més de 400 km d’amplada. En certa mesura podríem considerar-ho com una línia de torbonada XXL: de grans dimensions i molt intensa.
Aquesta mena d’estructures són molt poc habituals. Una de les zones on s’observen més freqüentment és als Estats Units. A Europa, en canvi, són comptats els casos en què se’n veuen. El darrer de destacable es va produir el 18 d’agost del 2022. Es va formar al mar Balear i va recórrer més de 1.000 km fins a arribar a l’Adriàtic. Va provocar una dotzena de víctimes mortals i 116 ferits.
A Catalunya, el cas més recent va ser el 17 d’agost del 2003. El derecho va travessar el país i va arribar plenament actiu fins a Suïssa. Va donar lloc a alguns aiguat, però el més destacable van ser els diversos esclafits i tornados que van afectar diversos punts del territori. A Manresa es va mesurar una ratxa màxima de vent de 180 km/h, fruit d’un dels esclafits. Aquest episodi va ser objecte d’estudi.
