El rebuf, rebuf de la tramuntana o estela de la tramuntana és un fenomen ben conegut per les dones i homes del temps pel seu interès, però també pel seu pronòstic difícil. Sovint pot generar pluges poc previstes que “van per barris”, o bé, en altres ocasions on s’ha previst, finalment, no té la repercussió esperada.

Què és el rebuf?

El rebuf —el terme amb què se’l coneix col·loquialment— és en realitat una convergència d’aire, una mena de xoc de vent, que acaba afavorint els moviments ascendents d’aire i, en conseqüència, la generació de nuvolades en una àrea molt concreta de Catalunya dins la qual hi trobem la ciutat de Barcelona.

Les nuvolades que es formen poden ser totalment inofensives, núvols baixos que només deixen el cel mig ennuvolat o tapat, però també poden ser prou gruixudes com per produir ruixats forts, en alguns casos acompanyats d’aparat elèctric.

Com i per què es produeix el rebuf?

El rebuf apareix en situacions de vents del nord i del nord-oest, sovint després del pas d’un front fred. L’aire pesa, per tant, té problemes per remuntar els obstacles. És per aquest motiu que en topar amb els Pirineus sol transitar, o bé per l’oest de la serralada tot resseguint la vall de l’Ebre en forma de mestral, o bé fent-ho pel sector oriental entre els Pirineus i els Alps, fent tot entrant a Catalunya per l’Empordà en forma de tramuntana.

Quan un gran objecte com els Pirineus s’oposa al moviment d’un fluid —el vent del nord en aquest cas— es generen canvis de pressió al seu entorn. Concretament: al nord dels Pirineus, s’hi produeix una acumulació d’aire que crea una zona d’alta pressió —un anticicló—, i una zona de baixes pressions a la cara sud pel fet que l’aire s’accelera en creuar el Pirineus que implica una mena de buit d’aire.

Aquesta manca d’aire al sud dels Pirineus s’ha de reomplir d’alguna manera. És per aquest motiu que entre la tramuntana i el mestral s’acaben generant alguns ramals de vent que xuclen l’aire humit que descansa damunt el mar i l’entren cap a l’interior, tot resseguint les valls del Llobregat, el Besòs, la Tordera o el Ter.

rebuf, redibuixat a partir de @sergimet
El rebuf. Adaptat a partir de l’original de Sergi Gonzàlez @sergimet

Una línia de convergència variable que genera núvols i ruixats

Aquests ramals d’aire que entren de mar cap a terra poden acabar interaccionant “xocant” entre ells, tot generant una convergència d’aire que afavoreix els moviments ascendents d’aire i, per tant, la formació de núvols. Si les condicions són favorables es produiran precipitacions.

La línia de convergència és altament variable, no sempre es forma al mateix lloc. A vegades es forma damunt del mar —en aquest cas la pluja no arriba la costa—, en altres ocasions pot fregar només la façana marítima, o bé, en d’altres, pot entrar força quilòmetres terra endins.

L’angle d’incidència del vent del nord (més del nord o del nord-oest) repercuteix en la posició final de la línia de convergència. A banda, en la seva aparició també hi intervenen altres factors com el relleu, la presència de més o menys aire fred en altura, la temperatura de l’aigua del mar, la de l’aire, etc.

El triangle més freqüent on solen gestar-se les convergències va del Ripollès a Barcelona i el sud de la Costa Brava. Malgrat això, hi ha rebufs que poden arribar a l’Alt Empordà, i d’altres baixar fins al Penedès o el Tarragonès.

El rebuf de la tramuntana pot aparèixer en qualsevol moment de l’any, tot i que sobretot entre el setembre i el juny.

rebuf mapa
Àrea clàssica on sol aparèixer el rebuf

Per què el rebuf es manifesta sovint entre el vespre i la matinada?

Sergi Gonzàlez, meteoròleg de l’Agència Estatal de Meteorologia a Catalunya, explica que perquè el rebuf generi ruixats o tempestes convé que hi hagi una atmosfera inestable. A banda, destaca que actualment s’està estudiant el paper que pot tenir el terral la brisa nocturna— en la formació de nuvolades i precipitacions.

L’especialista destaca que a finals d’estiu, o principis de tardor, el mar està calent i damunt de la seva superfície hi descansa una massa d’aire mediterrània humida i càlida.

El terral, un vent fresc i sec que bufa de terra cap a mar durant les nits serenes —una mena de marinada nocturna— en algunes ocasions pot encavalcar-se sota la massa d’aire mediterrània i aixecar-la. Si l’atmosfera és inestable la massa mediterrània pot afavorir la formació de nuvolades i de pluges nocturnes.

L’expert explica que “els núvols a vegades no tenen gaire desenvolupament, no són gaire alts, però sí que poden descarregar pluges molt eficients i abundants “. Solen ser cúmuls de desenvolupament mitjà, dins dels quals s’hi generen processos que impliquen que la pluja sigui espessa i caigui de forma molt sobtada, però que no vagi acompanyada de llamps i trons.

Les gotes, a més, no són gaire grans. Es tracta de precipitacions intenses  i força locals.

Una previsió difícil…

El pronòstic d’aquest tipus de precipitacions és altament complex. Sergi Gonzàlez destaca que “a vegades hi ha tots els ingredients però no es produeixen, és “a tot o a res”.

L’expert afegeix que “els models de previsió encara no són prou fins per preveure-les. Convé que incorporin factors que permetin preveure bé la localització de les convergències, i també la microfísica de la precipitació per saber si seran més o menys intenses”.