Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870 – 1970) va ser fundador i el primer director del Servei Meteorològic de Catalunya i un dels màxims impulsors de la meteorologia al nostre país. Una de les moltes obres de les quals va ser autor va ser l”Assaig d’un vocabulari meteorològic català‘, que es va publicar ara fa 75 anys, el 22 d’abril de 1948.
L’objectiu d’aquest diccionari meteorològic era posar les bases de la terminologia relacionada amb la meteorologia en llengua catalana, amb un vocabulari que fos propi i modern.
Més de 800 definicions
A la primera part de l’assaig hi consten més de 800 termes amb la respectiva definició, tots aquests relacionats d’una manera o altra amb la meteorologia. Hi ha des dels noms que rep el vent en funció de la direcció fins a mots més tècnics com “vorticitat” o “relació de mescla”.
A la segona part de l’obra hi ha la llista de paraules en anglès que consten al ‘Meteorological Glossary’, de la Meteorological Office de Londres, amb la seva equivalència en català, i el mateix per als termes en francès del ‘Lexique météorologique’, de l’Office National Météorologique de França.
La llengua catalana, molt rica en vocabulari meteorològic
El glossari és ben vigent actualment. Encara que algunes definicions s’han anat modificant amb el pas del temps, continua sent una obra de consulta per sortir de dubtes en certes situacions.
És el cas de què es considera un dia de neu. S’hi considera només pel fet que s’hagin vist caure alguns flocs, o cal que la neu agafi a terra? A l’obra, Fontserè ho deixa ben clar.
Dia de neu. — Dia en el qual s’ha vist nevar.
També explicita que per a parlar de tempesta o de tempestat és condició necessària (i, de fet, suficient) que hi hagi llamps i trons.
Tempesta, Tempestat. — Forta pertorbació de l’atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons.
També s’hi descriu el terme “dia de glaçada” com aquella jornada en què la temperatura baixa per sota dels 0 ºC. Per altra banda, s’hi indica que es parla de glaçada total quan la temperatura màxima del dia no supera els 0 ºC, un fet que a l’Obsevatori Fabra s’ha registrat comptadíssimes vegades. A la definició de glaçada, es posa èmfasi en no utilitzar aquest terme per referir-se a la gelada, que és la formació de cristalls de gel sobre les superfícies durant la nit.
Glaçada. — El fet de glaçar-se l’aigua dels reguerons, basses, etc., per un refredament de l’ambient. (Diccionari general.) El fet de glaçar-se la saó de la terra per efecte del fred. Convé no aplicar aquest nom a la gelada, a fi de distingir els dos fenòmens, que són diferents.
Curiosament, el glossari no recull “méteo” com a nom abreujat de meteorologia, tal com es fa servir tot sovint a dia d’avui, sinó com a nom abreujat de meteorograma, que és la manera xifrada amb què es comunica l’estat atmosfèric en una o diverses estacions meteorològiques, segons Fontserè.
Meteo. — Nom abreujat de meteorograma.
Una obra de capçalera
Quan es va començar a fer l’espai del temps als mitjans de comunicació en català, els meteoròlegs, com l’Antoni Castejón (el primer home del temps de TV3), es van basar en aquesta obra per a normalitzar termes que en aquell moment eren estranys de sentir, com bufarut o calamarsa, i que ara formen part del nostre vocabulari habitual. Sens dubte, continua sent una obra de capçalera en l’àmbit meteorològic del país.
