continuarà plovent tempestes
Nuvolades a la capçalera del riu Llobregat (Bastareny i Saldes)

Les fortes tempestes de dimarts 13 de juny, extenses i molt intenses en alguns punts del territori, van ser la traca final d’una tongada de diverses jornades de pluja de tarda, quasi diària, a molt indrets del nord i el nord-est de Catalunya.

La pluja recollida des de principis de maig ha estat un veritable regal per als embassaments de les conques internes, també per les de l’Ebre. Falta molta aigua encara, però en qualsevol cas han servit per invertir la tendència a la baixa que s’arrossegava des de feia mesos.

Convé que la ratxa de tempestes a les capçaleres no s’aturi

Les tempestes quasi diàries de les darreres setmanes, irregulars però abundants en alguns indrets del Pirineu oriental, l’interior i sobretot el nord-est del país, han anat omplint gradualment els aqüífers, fet que ha facilitat que les darreres pluges hagin fet incrementar molt notablement el cabal de rius i rieres. Els pantans han augmentat força de nivell els darrers dies, el que més, el pantà de Sau.

Malgrat que ni dimecres ni dijous ha tornat a ploure, els rius encara porten un bon cabal. Dijous, 15 de juny a la tarda, a tall d’exemple, el riu Ter duia un cabal de 22,7 m3/s al seu pas per Roda de Ter, poc abans d’entrar a Sau, i el Llobregat portava 8,4 m3/s a Guardiola de Berguedà, pocs quilòmetres abans d’entrar a la Baells.

Per tal que els rius pirinencs continuïn portant un bon cabal els pròxims dies, i que de retruc se’n beneficiïn els pantans, convé que la ratxa de tempestes no trigui a tornar. Cal, doncs, que no passin gaires dies sense ploure, i també que la calor no sigui desmesurada per tal que no s’acceleri l’evapotranspiració, fet que contribuiria a començar a eixugar de nou els aqüífers.

Què en diuen els mapes del temps de les tempestes?

La treva de les darreres dues jornades encara s’allargarà de cara a divendres. La presència d’una borrasca a l’Atlàntic, la responsable d’impulsar aire càlid cap a Catalunya els pròxims dies, també afavorirà que a partir del cap de setmana reapareguin algunes precipitacions al nord de Catalunya.

Dissabte entre la tarda i el vespre s’escaparan alguns xàfecs aïllats als Pirineus i a darrera hora en algun punt de ponent. Es tractarà de precipitacions minses, en alguns casos en forma de gotellades o xàfecs curts. Diumenge a darrera hora tornarà a ploure en punts del Pirineu occidental i de ponent, per bé que en general tornaran a ser precipitacions poc abundants i acompanyades de fang.

Dilluns, 19, els xàfecs podrien abraçar més comarques i al nord del país, al Prepirineu i als Pirineus, podrien descarregar amb certa energia. Tot fa pensar que aquest escenari de ruixats i alguna tempesta de tarda a ponent i als Pirineus es podria allargar també dimarts, 20, i dimecres, 21 de juny.

Més enllà, tot sembla indicar que l’anticicló tornaria a abraçar de ple Catalunya i estabilitzaria clarament el temps, tot allunyant la possibilitat de pluges dels Pirineus, com a mínim fins després de Sant Joan.

El meteograma de Berga (veure gràfic inferior) es fa ressò d’aquesta possibilitat de xàfecs els pròxims dies. Tot i algunes treves, els ruixats de tarda podrien visitar el seu entorn (Prepirineu) com a mínim fins a finals de mes.

Meteograma de Berga (Wetterzentrale.de). A baix, a tocar l’eix d’abscisses, probabilitat de precipitació

Les tempestes de tarda podrien mantenir-se bona part de l’estiu als Pirineus

L’estiu és l’estació més plujosa de l’any a bona part dels Pirineus. La causa, la presència de xàfecs i tronades de tarda freqüents.

Ara com ara, els models estacionals són optimistes pel que fa a la probabilitat que es continuïn presentant al llarg del mes de juliol i l’agost. Se’n fan ressò tant el model europeu ( predicció estacional de Copernicus C3S, la qual es basa en les dades de predicció estacional de l’ECMWF), com els mapes de l’agència nord-americana NOAA.

En definitiva, l’estiu és època de calor, forta evaporació i consum d’aigua, però si es mantenen les tempestes durant les pròximes setmanes els pantans podrien mantenir-se o patir pèrdues minses o, fins i tot, amb sort, continuar augmentant de nivell.