herba de Sant Joan
L'herba de Sant Joan floreix pels volts d'aquesta festivitat a Barcelona

S’anomena pericó o herba de Sant Joan pel fet de florir pels volts de Sant Joan, quan tot just comença l’estiu. Es tracta d’una planta herbàcia menuda —de 30 a 60 cm d’alçària— present a moltes regions del planeta, també a l’entorn de Barcelona. A la nostra ciutat viu sobretot a prop de Collserola i Montjuïc: en marges assolellats i a la vora de camins.

El seu nom científic és (“Hypericum perforatum”). El terme que defineix l’espècie “perforatum” fa referència a la presència d’una mena de foradets que s’observen a les fulles quan es miren a contrallum. En realitat no són forats sinó petites glàndules secretores.

Una planta amb moltes propietats màgiques i medicinals

L’herba de Sant Joan és una planta molt coneguda, encara actualment, per les seves propietats medicinals. Des de l’antiguitat s’ha considerat també una planta màgica, ja que s’emprava per espantar els mals esperits de les cases, o fins i tot per combatre encanteris.

Actualment s’usa sota tutela mèdica com a planta antidepressiva. Es coneix de forma comuna amb el nom de “Prozac natural” ja que se n’ha comprovat l’efectivitat en casos de depressió lleu. També actua de protector de l’estómac, com a antiàcid, i com a analgèsic, entre d’altres propietats.

Aelwyn flor de pericó
Detall de la flor de l’herba de Sant Joan. Autor foto: Aelwyn

L’oli de cop

Un dels usos més habituals de l’herba de Sant Joan a Catalunya és en forma d’oli: l’oli de cop.  Aquest oli s’ha emprat també des de l’antiguitat per a combatre cops i inflamacions locals gràcies a les seves virtuts antiinflamatòries, antisèptiques i cicatritzants.

L’oli de cop es prepara justament aquests dies, entre Sant Joan i Sant Pere, pel fet de trobar l’herba de Sant Joan plenament florida arreu de Catalunya. S’utilitza oli d’oliva, o d’ametlles, i es mescla en un pot gran amb les flors d’aquesta planta acabada de collir. Tot plegat es deixa macerar durant 40 dies a sol i serena, tot movent de tant en tant el recipient.

Un cop han passat els 40 dies es cola el contingut del recipient i l’oli resultant es guarda en pots de menor volum en un lloc sec i fosc.