L’Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya i el Meteocat han presentat aquest dimecres els Escenaris de Canvi Climàtic a Catalunya fins al 2050 i amb una mirada al 2100, segons paraules del director del Servei Meteorològic de Catalunya, l’Eliseu Vilaclara.
Les projeccions de canvi climàtic són simulacions del clima de la Terra per a les futures dècades. Actualment acostumen arribar fins al 2100, i es basen en suposats escenaris de concentracions de gasos d’efecte hivernacle, aerosols i altres components atmosfèrics que afecten l’equilibri radiactiu del planeta.
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat que les noves projeccions climàtiques escenifiquen que Catalunya i sobretot les zones de muntanya, juntament amb l’Àrtic i l’Antàrtic, són de les zones del planeta més afectades pel canvi climàtic, amb un augment previst de la temperatura mitjana anual d’entre dos i tres graus de mitjana. En referència a la pluja es detecta una disminució de la precipitació, sobretot durant l’estiu, i que al 2050 podrà arribar a ser d’un 40 % respecte a l’era preindustrial. Aquest és el resultat segons l’escenari d’emissions més intensiu, calculat respecte del període 1971-2000.
🔴La secretària @martasubira ha introduït l’acte de presentació dels Escenaris Climàtics regionalitzats ESCAT 20 que "confirmen que la temperatura augmentarà a tot Catalunya el 2050 alhora que hi haurà una disminució general de la precipitació mitjana"@meteocat pic.twitter.com/YCfrMqWyh5
— Territori (@territoricat) September 30, 2020
Estius més llargs
Marc Prohom
, cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, ha especificat que els nous escenaris climàtiques preveuen un allargament de l’estiu, amb increments tèrmics més clars durant les hores diürnes, si bé també és cert que hi haurà fins a 25 nits tropicals més que no pas ara. De fet, aquest 2020 s’ha registrat el segon récord de nits tropicals a l’Observatori Fabra, després del 2003.
Les comarques més afectades pel canvi climàtic seran les del Pirineu occidental i on hi haurà menys canvis, encara que també n’hi haurà, serà a la franja litoral.
Cal tenir present que les projeccions climàtiques que s’havien fet fins ara han resultat quedar-se curtes ja que, entre el 2001 i el 2018 s’havia previst un augment tèrmic de 0,5 ºC de mitjana a Catalunya i ha estat de gairebé 1 ºC.
Vilaclara també ha recordat que els canvis climàtics ja són ben palesos a dia d’avui i una mostra n’és la temporada d’huracans, els minihuracans mediterranis d’aquest final d’estiu o el temporal Gloria del gener passat.
En referència amb els escenaris de precipitació, que preveien una neutralitat respecte a l’era preindustrial i ha acabat sent inferior a l’esperada, sobretot durant l’època estival. Els nous escenaris preveuen un descens de la pluja de més del 10 % de mitjana anual i que serà més marcat durant l’estiu, podent arribar fins al 40 %. A la tardor aquesta disminució de la pluja serà molt menor.
A les noves projeccions climàtiques s’hi ha aplicat un augment de la resolució dels models meteorològics, així com un augmentat del nombre de models. Concretament, se n’ha utilitzat un de canadenc, un d’americà i un altre d’alemany. En total s’han generat nou simulacions que conceben diferents paràmetres, fins al 2100.
Un d’aquests paràmetres és l’evolució del diòxid de carboni, que té una clara relació amb l’augment de la temperatura planetària. Si no es prenen mesures urgents, es preveu que al 2100 hi hagi fins a 1200 ppm d’emissions de CO2.
Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha constat la validesa de les dades de canvi climàtic a Catalunya i que va quedar ben palesa, després que l’ONU les inclogués a la seva base de dades.
La continua revisió d’aquestes dades i la renovació dels escenaris climàtics previstos, afirma, és el que han donat lloc al document actual que s’ha presentat avui i que permetrà avaluar impactes ambientals, avançar quins són els espais més vulnerables i prendre mesures d’adaptació per reduir-ne la vulnerabilitat. A més, també ha anunciat la formació imminent d’un grup de treball de canvi climàtic, mitjançant un procés participatiu i una fase deliberativa, i que treballarà de forma telemàtica, per adaptar-se a les noves necessitats de la pandèmia.
