“Pel dret a tornar a sentir el vent a la cara” és el lema de l’associació sense ànim de lucre En Bici sense Edat, que organitza passejades en tricicles adaptats per a gent gran i amb mobilitat reduïda.
Rosita Armengol, una de les usuàries del servei, assegura que és “una meravella” i que se sent “com una reina” cada cop que la porten de passeig.
Els voluntaris són superamables, se’ls ha de posar un 10. Perquè no hi ha un 20, però si no un 20
“Feia tres estius que no veia el mar”, continua Armengol, perquè viu sola i ha quedat “molt perjudicada de les cames” després d’haver estat tants mesos sense sortir de casa per la pandèmia.
La sensació que té la Rosita durant aquestes passejades en bicicleta, que són a un ritme suau perquè els beneficiaris puguin gaudir del paisatge, diu que és “com anar en un cotxe descapotable”, i destaca el bon tarannà de tota la gent que hi fa de voluntària: “Són superamables, se’ls ha de posar un 10. Perquè no hi ha un 20, però si no un 20!”.
L’origen: una iniciativa danesa per a la gent
Una de les voluntàries, Elisabeth Mur, fa gairebé tres anys que pedala per a la gent gran, per portar-la “a fer volts pels barris”, i ho fa perquè és una activitat que li “encanta” i no li suposa “cap esforç”, diu.
En Bici sense Edat és una associació sense ànim de lucre que actua en sis ciutats i que també propicia el contacte intergeneracional, que la gent gran no es trobi sola i que millori el seu estat emocional i físic. La idea original va ser impulsada el 2012 per Ole Kassow a Copenhaguen (Dinamarca).
