Barcelona és plena de ‘colmados’, les petites botigues de queviures tan característiques de la ciutat. Inés Butrón, autora del llibre ‘Colmados de Barcelona: historia de una revolución comestible’, li explica a l’Antonio Baños l’origen d’aquests establiments i el guia pels més emblemàtics de la ciutat.

Al costat dels mercats

Davant de Casa Renovell, un ‘colmado’ de 1945, al passeig de Picasso, 34, Butrón explica l’origen del terme ‘colmado’, que com es pot intuir, no és un mot català. Sembla que prové d’Andalusia, i descriu una barreja entre bodega i botiga de queviures. Als mercats s’hi comprava el producte fresc i als ‘colmados’, la resta. Per aquest motiu, aquesta mena d’establiments solen estar al voltant dels mercats.

Al principi, als ‘colmados’ també s’hi podia fer un mos. Això es va mantenir fins a principis del segle XX, quan es va prohibir. El motiu era evitar establiments de poca categoria com les bodegues al rovell de l’ou d’un barri burgès com l’Eixample. Però les botigues de queviures i les bodegues es van tornar a retrobar en locals a mena de petits restaurants, com Casa Alfonso, Jabalí o Can Ravell. S’hi podia anar a comprar com a tastar allò que es comprava.

El ‘boom”, a l’Eixample

El primer ‘colmado’ de Barcelona era a la la plaça Reial i pertanyia al senyor Matignon, un home mig francès, mig italià. Molts dels ‘colmados’ més antics són a la part vella de la ciutat. Però l’esclat de l’èxit de les botigues de queviures va arribar amb la construcció de l’Eixample.

La burgesia que va habitar aquest nou barri de la ciutat demandava una mena de productes de més qualitat i els ‘colmados’ es van encarregar d’abastir-los. Tenien la mirada posada a la cuina francesa i volien conserves de qualitat, mantegues o xampany francès, sense renunciar als cigrons, és clar.

Múrria, un clàssic de l’Eixample

Un dels ‘colmados’ emblemàtics de l’Eixample és Queviures Múrria. Aquest establiment, situat al carrer de Roger de Llúria, número 85, i carrer de València, número 310, conserva dos cartells publicitaris esplèndids a la façana. És un clar exemple de com la publicitat i el modernisme entren al món del comerç. Aquest és l’inici del màrqueting gastronòmic.

El ‘colmado’ Múrria, una botiga de queviures històrica

Casa Gispert, el més antic de Barcelona

Casa Gispert, obert el 1851, és el ‘colmado’ més antic de Barcelona. Entre d’altres coses, manté el taulell original, l’hepicentre del negoci. Aquest local, com altres ‘colmados’, estava especialitzat en tot allò que venia d’ultramar, sobretot les espècies. Més tard, també les begudes, com el rom. I la xocolata i el cafè, que de seguida van causar furor a Barcelona. A Casa Gispert, encara avui torren el cafè i altres fruits com ho feien fa 170 anys. Cal recordar que una de les claus de la cuina catalana són les picades, fetes amb la fruita seca torrada.

Una altra tradició dels ‘colmados’ de Barcelona eren les paneres de Nadal, que exposaven a la botiga. Hi havia tot un assortit de conserves i alguna beguda alcohòlica.

Per a Butrón, el futur de les botigues de queviures passa per tornar a l’experiència de compra, és a dir, l’atenció personalitzada i documentada sobre els productes. I sembla que s’està recuperant. També hi té a veure la demanda de menjar sa i de proximitat, cada cop més habitual.