Al carrer dels Canvis Nous número 7 va tenir lloc un cruel atemptat durant la processó del Corpus el dia 7 de juny de 1896. Un sindicalista va llançar una bomba contra el poble i va marcar l’inici d’una forta campanya de repressió contra el moviment sindicalista, i obrer en general.

L’atemptat

La processó del Corpus d’aquell dia era festiva i multitudinària. Per aquest motiu, l’explosió de la bomba entre la gent va causar una gran massacre. Inicialment van morir set persones, que finalment en serien dotze, i hi va haver una cinquantena de ferits.

Els diaris es van fer ressò de la notícia i van mostrar la seva repulsa. 200.000 persones van sortir al carrer indignades.

La versió oficial

La versió oficial va dir que la bomba que va esclatar, una bomba Orsini, la van llançar des de dalt de l’edifici. L’autor hauria estat Tomàs Ascheri, un anarquista de 23 anys que venia de Marsella. Ascheri hauria obtingut la bomba en un entorn de sindicalistes que es reunien en un bar del Poble Sec. En aquest ambient s’hauria fet una recaptació popular que hauria aconseguit set-centes pessetes per finançar tres bombes. Les altres dues bombes no es van llançar perquè els encarregats de fer-ho no s’haurien atrevit i les haurien abandonat. De fet, la policia les va trobar al cap d’un temps.

La versió oficial es va fer pública al setembre, però en els mesos que va durar la investigació es van detenir cent-quaranta persones, moltes de les quals van ser torturades a Montjuïc. Això pot tenir dues lectures. O bé, la policia estava molt perduda i donava pals de cec amb detencions massives. O bé, es va aprofitar per posar en marxa un moviment de repressió contra el sindicalisme i l’obrerisme.

Falsos culpables i represàlies

La realitat, però, és que la policia estava molt perduda. Passaven els dies, les setmanes i els mesos, i no trobaven als culpables. Des de les altes esferes hi havia molta pressió per atrapar els responsables. No es podia tolerar que en una ciutat tan conflictiva com Barcelona passés un fet com aquest i no es localitzés els autors. Tot plegat fa sospitar de l’actuació policial i de la versió oficial.

Les represàlies van ser implacables. Set persones van ser executades, entre elles, Ascheri, i seixanta-set més van ser empresonades com a conseqüència directa de l’atemptat.

La policia, al darrera de l’atemptat?

Les detencions, les tortures i les execucions, no van tapar les sospites que les autoritats haguessin estat implicades en l’atemptat. Hi ha una teoria que diu que es va tractar d’un atemptat d’estat i que els autors serien moviments afins a la policia o propers al poder que buscaven provocar una reacció del poble contra el moviment sindicalista i obrer.

L’atemptat també té una part anecdòtica relacionada amb el número 7. L’atemptat va ser el 7 de juny; la bomba va caure al número 7 del carrer dels Canvis Nous; va provocar inicialment 7 morts; van ser executades 7 persones; i l’atemptat del Liceu, molt proper en el temps, va ser un 7 de novembre.

Ens ho explicava aureli Vázquez autor de la ‘Barcelona fosca’ per aquest capítol del ‘Va passar aquí’.