Al cor de l’Eixample hi ha un “colmado” que es conserva igual fa més de 100 anys. Es tracta de Queviures Múrria, un establiment modernista, del 1898, situat al carrer de Roger de Llúria, número 85, i carrer de València, número 310.  

El primer nom de la botiga va ser La Puríssima, per la seva proximitat amb la basílica de la Puríssima Concepció. 

Les joies de la botiga

L’aspecte exterior de l’establiment és l’original, amb uns preciosos cartells publicitaris de vidre d’Anís del Mono o del cava Alella Vinícola. 

Els vitralls de l’exterior del “colmado” Múrria tenen un gran valor patrimonial

L’interior de la botiga està presidit per un rellotge de paret que és allà des del primer dia. Es tracta d’una còpia original d’un Roskopf, un rellotge d’estació. Cal donar-li corda setmanalment.

Una altra de les joies de l’establiment és una botiga de brandi de la casa Osborne signada per Dalí. Té solatge de més de 100 anys.

Els primers productes

Joan Múrria, el propietari actual, explica que el client dels primers temps de la botiga era del barri, de l’Eixample. En aquella època, els “colmados” venien de tot, inclús detergent. El pare d’en Joan va introduir les conserves, els formatges, l’oli, els embotits o les ampolles. Venien productes a granel, en uns calaixos que encara avui es conserven: gra, sucre, farina, arròs, etc. Se servien en paperines i es manipulaven amb unes pales anomenades llauradors. L’oli també era a granel i sortia d’unes aixetes que es poden veure en un racó del local. N’hi ha tres: la de l’oli d’oliva, la de l’oli de soja i la de l’oli procedent de diversos grans.

A can Múrria encara fan els paquets com antigament, lligats amb un cordill.

Un establiment reconegut

Avui, la clientela s’ha ampliat amb els turistes o els estrangers residents. Múrria surt a moltes guies turístiques. Per això, rep moltes visites i la gent s’acosta al local i es fan centenars de fotografies cada dia.

El “colmado” Múrria ha estat premiat amb la Medalla d’Honor de Barcelona i el premi a la millor botiga del món. Ens ho explicava al 2017 el seu propietari Joan Múrria en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.