L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que a Catalunya es calcula que afecta prop de 300.000 persones. Una malaltia que no té cura i que provoca la pèrdua gradual de la memòria i de les capacitats de la persona que la pateix. El malalt acaba sent una persona totalment dependent. Una situació agreujada per l’aïllament que va provocar la pandèmia entre malalts i familiars.
La Fundació Pasqual Maragall posa en marxa un nou laboratori per a la detecció precoç de l’Alzheimer
A l’Emilio González li van diagnosticar la malaltia amb 58 anys i, ara, amb 62, cada vegada necessita més suport pel seu dia a dia. La seva companya, la Lídia Quereda treballa en el sector, denuncia que es troba sense ajuts per poder cuidar el seu marit. Ella treballa i no sap com s’ho farà un cop l’Emilio sigui 100 % dependent, i ella no pugui deixar de treballar perquè necessita els ingressos.
Em fa por no poder antendre’l com és degut. Les residencies són caríssimes i crec que seria la millor opció un cop la malaltia hagi avançat molt, ja que allà estarà molt ben cuidat. Jo treballo i quan hagi d’estar a casa per cuidar-lo a mi no em donaran cap ajut ni tampoc em donaran permís a la feina. Tot correrà de la meva butxaca. Si deixo la feina em talla la jubilació.
L’AFAB denuncia l’incompliment de la llei de dependència
L’Associació de Familiars de Malalts d’Azheimer de Barcelona (AFAB) es va crear l’any 1986 i va ser la primera associació dedicada exclusivament a aquest tipus de demència de tot l’estat. Treballa per oferir suport als malalts i també a les seves famílies. Fan teràpies no farmacològiques per estimular el cervell i ofereixen un centre de dia que paguen els familiars.
L’Inma Fernández és la directora de l’associació i assegura que els familiars viuen tot el procés de la malaltia sense gairebé cap ajut per part de l’Administració. Els ajuts els ofereixen les pròpies associacions, no hi ha residències especialitzades ni ajut psicològic per als familiars que a la vegada fan de cuidadors. Considera que cal un reconeixement molt més ràpid de la llei de dependència, una llei que no té els recursos suficients per tirar-la endavant.
Cal un reconeixement més ràpid de la discapacitat de la persona malalta, ja que no es pot tenir una valoració al cap de dos anys. Això és un món per a una família que ha d’estar 24 hores al dia cuidant del malalt
