La Casa Pérez Samanillo és la seu actual del Círculo Ecuestre, una institució barcelonina creada el 1856 com a club d’equitació però que amb els anys ha esdevingut un centre d’influència en la política de la ciutat. Antonio Baños visita aquesta societat selecta i elegant convidat per Antonio Delgado, president del Círculo Ecuestre.
Diferents seus
La seu del Círculo Ecuestre, la Casa Pérez Samanillo, havia estat la casa particular de Luis Pérez Samanillo, un empresari que vivia i feia negocis a Filipines a cavall dels segles XIX i XX. Se la va fer quan va venir a viure a Barcelona, el 1910, a conseqüència de la independència de la colònia.
Però la Casa Pérez Samanillo no era la seu original del Círculo Ecuestre. La primera seu de la entitat era al carrer de Sant Pau, on també hi havia un espai per a la pràctica de l’equitació. Després va passar a la plaça de Catalunya, més tard al passeig de Gràcia i, finalment, a l’emplaçament actual, a la cantonada de Balmes amb Diagonal.
Durant la Guerra Civil, la Casa Pérez Samanillo va ser la conselleria de Cultura de la Generalitat i, més tard, el Ministeri d’Hisenda de la República. Després de la guerra va ser un institut, fins que els socis del Círculo el van comprar.
Dins l’edifici hi ha un gran patrimoni artístic. Destaca un quadre de Ramon Casas, un retrat d’una dona recolzada en un sofà.
Lloc de trobada i de treball
La seu del Círculo Ecuestre serveix de lloc de trobada dels socis, però també de lloc de feina i per fer-hi reunions. Antonio Delgado fa broma i diu que han estat pioners amb el cotreball.
La finestra ovalada tan característica de l’edifici que es pot veure a la façana de la Diagonal és coneguda com la peixera, nom que li va posar un periodista de Destino. El que no queda clar és de quina banda estan els peixos i, de quina, els observadors.
Delgado admet que si bé l’edifici i l’entitat són ben reconeixibles per als ciutadans, l’activitat que s’hi fa no ho és tant. Malgrat tot, diu, la relació va creixent i cada vegada hi ha més activitats obertes a la ciutadania. Però no es pot oblidar que, al final, es tracta d’un club privat.
Un club de socis influents
Antonio Delgado explica que és soci del Círculo Ecuestre des de fa 15 anys i es va presentar presidir el club mogut per la il·lusió de fer-lo créixer i modernitzar-lo, això sí, mantenint-ne l’essència i la tradició.
Actualment, el Círculo Ecuestre té uns 1.500 socis. Per ser acceptat com a soci del club hi ha uns requisits: cal tenir el suport de dos socis, presentar la sol·licitud a la comissió d’admissions i, en cas de ser admès, pagar una quota.
El Círculo Ecuestre està vinculat a altres clubs del món d’estil anglès. Uns 200 arreu del món. N’hi ha a Londres, Nova York… a tots els continents. L’avantatge pels socis és que poden fer servir les instal·lacions de qualsevol dels clubs agermanats. Fins i tot, si el club té habitacions, s’hi pot dormir. Aquesta manera de viatjar obre les portes a fer relacions amb els socis d’arreu, generant dinàmiques molt positives pels negocis.
Delgado explica que el Círculo té una vessant empresarial important, però també té un component d’oci. El defineix com un club d’amics que es relacionen. A la pregunta de Baños sobre la capacitat i la voluntat del club d’influir en política, Delgado contesta amb un somriure i admet que “es fa de tot”.
