Fa 67 anys els pares de la Lídia van arribar a Barcelona acabats de casar i van obrir aquesta petita pastisseria al cor de l’Eixample. Ella i el seu marit van continuar el negoci, mantenint les receptes dels seus predecessors i la dedicació incondicional. La Lídia assegura que és una feina molt sacrificada perquè “la pastisseria té els seus tempos, no pots anar abans ni després”. Per això recorda que les dates marcades al calendari pastisser eren també una marató d’hores de feina: les coques de Sant Joan, els tortells de Reis o els torrons artesans que molts clients enyoraran.
Les seves filles, la Sandra i l’Andrea, han crescut també en aquest obrador i darrere el taulell que deixaran d’atendre quan abaixin la persiana. Tanquen perquè volen començar una nova etapa després d’una vida dedicada a la feina. Diuen que no ho fan per motius econòmics, que van superar la crisi i la proliferació de franquícies de forns i pastisseries industrials oferint productes de qualitat. La Sandra assegura que els seus clients valoren els productes ben fets i que el que més enyorarà serà veure la satisfacció dels que compraven els seus pastissos i dolços artesans.
En canvi, totes dues pastisseres confessen que no enyoraran les llargues nits de preparatius de revetlles ni la calor que passen a l’estiu a dins de l’obrador. D’escalfor també n’han tingut aquest diumenge, la que han rebut de les desenes de veïns i amics que han volgut acomiadar-se dels Boguñá, en un darrer dia en què no han faltat els regals, la música i els bons desitjos.
