La crisi sanitària ha fet que la restauració s’hagi hagut d’adaptar. Molts locals han començat a preparar la carta o el menú per emportar davant del tancament de locals, però hi ha establiments que ja van obrir portes amb aquesta filosofia i ja estaven preparats. Altres, fa poc que han aixecat la persiana i han hagut de començar sense poder veure el local amb l’aforament complet.
Un canvi radical de concepte
El Lluritu2, una marisqueria desenfadada com la defineixen els seus propietaris, va obrir a finals de maig. Els propietaris ja tenien un local per a 27 persones, el Lluritu, i volien ampliar el restaurant amb aquest segon espai a la Vila de Gràcia. El nou establiment té un aforament per a 100 persones, però amb la situació de la pandèmia encara no l’han pogut veure ple. El negoci va començar amb menjar per emportar i, ara, després d’obrir amb el 50 % de l’aforament, han hagut de tornar a la carta per endur i han sumat el servei a domicili. El Gerard Belenes, copropietari del Lluritu, explica que van haver de “fer un altre tipus de carta, perquè tots els nostres productes no aguanten per ser recollits o enviats a casa, vam haver de fer una nova política de forma de treballar dins de l’empresa, vam haver de canviar-ho tot”.
Quan el producte ja era per emportar
Molts negocis s’han hagut d’adaptar a oferir menjar per endur com l’única opció per aguantar l’embat de la covid-19. Alguns, però, ja ho feien abans, i per a ells ha estat més fàcil. És el cas de la cafeteria d’especialitat Syra. Aquest establiment va obrir fa cinc anys amb la idea d’oferir cafè d’especialitat per endur, l’objectiu era reduir costos amb un local petit sense opció de consumir-hi a dins. Per a ells, les restriccions de la covid-19 no han canviat la manera de treballar i la clientela de sempre hi ha continuat entrant.
El mateix ha passat a Vegetart, un establiment de menjar vegà que va decidir, fa gairebé vuit anys, oferir menjar preparat per endur. Segona explica la Zaraida Fernández, propietària de Vegetart cuina vegana, els inicis van ser durs, amb una aposta per una cuina desconeguda en aquell moment. Ara, però, tot l’esforç els ha servit per fer front a la situació actual. “Nosaltres teníem els recursos, l’aprenentatge, la forma de cuinar preparada per fer cuina casolana, la clientela i l’únic que sí que ens ha perjudicat és que molts dels petits comerços que nosaltres alimentàvem, per exemple, la majoria de salons de tatuatges de Gràcia que no poden anar a treballar, llavors no et venen a menjar“. També, el turista que entrava a comprar ha desaparegut. Tot i això, han pogut estabilitzar el negoci amb el suport de la clientela habitual.
Ara, tots els negocis de restauració estan sobrevivint com poden, però la situació és d’alarma per la possibilitat que molts no puguin continuar a mitjà o llarg termini.
