Gairebé 90 anys donant la informació del dia a la plaça de Rovira i Trias, a Gràcia. És el quiosc que regenta la Tatús Cartañá, quarta generació d’una família al capdavant del negoci. Fins ara, ha pogut mantenir l’essència del quiosc amb la venda tradicional de premsa i revistes. Ara, però, no veu el futur amb optimisme. La venda de paper ha baixat i no hi ha relleu generacional pel negoci.
Gairebé 90 anys a la plaça
El quiosc de la plaça de Rovira i Trias va començar a funcionar fa gairebé 90 anys, amb uns cavallets i un taulell sobre el qual s’exhibien diaris i revistes. Estava situat al centre de la plaça, molt a prop de la parada del tramvia 39 (com canta Luis Eduardo Aute en la cançó ‘Somnis de la plaça Rovira’). Amb els anys, l’Ajuntament va canviar els quioscs de la ciutat, els va modernitzar i els va uniformar amb una mateixa estètica.
La Tatús Cartañá fa més d’una dècada que regenta el quiosc, però des de petita l’ha viscut de molt a prop. “El meu pare m’explica que jo feia la migdiada sota el quiosc, a sobre els diaris, de petitona”, recorda. Explica que la venda tradicional continua sent el punt fort del negoci: “Aquest quiosc és bastant de premsa i de revistes, i és clar, els caps de setmana les promocions dels diaris que llavors sí que venem de tot, sembla això un súper, perquè des de paelles, carros, de tot”. Un altre canvi ha estat la distribució. Ara, la premsa arriba de bon matí amb camions, però la Tatús recorda que antigament els seus pares recollien les revistes al carrer de la Unió i les portaven al quiosc.
Un quiosc de pel·lícula
Com altres places de Gràcia, la de Rovira i Trias també ha estat escenari de pel·lícules, com el documental ‘El espejo del señor Rovira’, ‘Un any de Gràcia’, de Ventura Pons, o ‘El embrujo de Shangai’, de Fernando Trueba. En aquesta última es va recrear el quiosc, tot i que en una nova ubicació de la plaça.
Després de quatre generacions venent diaris a la plaça de Rovira i Trias, ara el futur és incert. La baixada de les vendes de premsa i la manca de relleu generacional posen en dubte la continuïtat. Tot i això, la Tatús segueix, com ella diu, fent gairebé de psicòloga, ja que és un comerç de venda de proximitat diària i tots es coneixen i s’expliquen el dia a dia.
