Des de l’inici de l’estat d’alarma i fins a l’1 de maig, a Barcelona s’han tramitat 204.865 expedients de regulació temporal de l’ocupació. La dada l’ha posada en relleu un informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona, que alerta que la crisi del coronavirus ha paralitzat la majoria de sectors i ha incrementat el nombre de persones sense feina. Les activitats econòmiques on s’han fet més ERTO són l’hostaleria, amb 51.000 persones, i el, comerç, amb 34.700, que concentren el 42 % del total de persones afectades. Per darrere hi ha les activitats artístiques i d’educació, amb un 15 %, i l’administració, amb un 12 %.
Pel que fa a l’atur, el sector serveis i les feines no qualificades han estat els més damnificats. Per barris també hi ha diferències. L’atur ha registrat un increment mitjà del 22 % a Barcelona però s’ha elevat fins al 32 % en barris de Ciutat Vella com el Raval i el Gòtic, però també al Poble-sec, la Vila de Gràcia, la Sagrera i el districte de l’Eixample, concretament als barris de la Dreta i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Es produeix la circumstància que en els barris perifèrics del districte de Nou Barris, per exemple, afectats per l’atur de llarga durada, aquest increment ha estat més baix.
L’altra dada que confirma, de nou, l’informe és que els barris de la ciutat amb menys nivell socioeconòmic és on, precisament, la incidència de la covid-19 ha estat superior.
L’aturat: una dona major de 45 anys
El document també revela que durant l’abril, un 52,8 % de les persones que es van quedar sense feina a la ciutat han estat dones i que pràcticament la meitat dels aturats tenen més de 45 anys. De l’informe també se’n desprèn que les la inserció de les dones al món laboral presenta més dificultats perquè del grup d’aturats que fa més d’un any que està sense feina, un 59,3 % són dones. Per nivell d’estudis, les persones amb formació més qualificada o especialització són les que han notat menys l’impacte de la crisi.
Sortides a la crisi
Pel que fa a les propostes per superar la crisi, el Consell Econòmic i Social de Barcelona reclama l’ús dels romanents i la necessitat de flexibilitzar el dèficit de les administracions locals. A més, aposta per la cooperació entre administracions, per la suma d’esforços entre el sector públic i privat, l’aprovació de polítiques socials que cobreixin les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables i la garantia del dret a l’habitatge. Finalment, defensa potenciar l’R+D i repensar el model de turisme de Barcelona per fer-lo més sostenible social i econòmicament.
