Després del col·lapse del sistema sanitari arran de la pandèmia de la covid-19, ja hi ha acadèmics que preveuen un següent efecte de la crisi sanitària: el col·lapse dels serveis socials amb l’aparició de noves vulnerabilitats. Ras i curt. El país s’haurà d’enfrontar a una disrupció social.
I ja hi ha una data clau que pot suposar un punt d’inflexió. És el 30 de setembre, data de finalització dels ERTO que es van activar durant el confinament. No se sap encara en quin percentatge es transformaran en ERO o si, contràriament, hi haurà més empreses que tancaran. Malauradament, l’impacte social del decreixement econòmic -una caiguda del 18,5 % de l’activitat econòmica durant el segon semestre- ja fa temps que es nota.
Un dels sensors que ho revelen és el mateix servei d’orientació en l’ocupació de Barcelona Activa. Des del mes de març, és a dir, des que va començar el confinament fins a finals de juliol, han atès un total de 25.000 usuaris únics, el que significa un creixement del 3 % respecte el mateix període de l’any anterior. Pel que fa a les consultes sobre drets laborals, en aquest període han atès a 16.000 persones. Més que en tot l’any 2019.
“L’impacte en l’ocupació serà important”
La Comissionada de Promoció d’Ocupació i de Polítiques contra la Precarietat Laboral, Raquel Gil, rep betevé a la seu de Barcelona Activa, en un espai pràcticament buit per evitar contagis. Però el servei no ha deixat de treballar durant tot aquest temps. “Si mirem les dades globals, estem amb els mateixos números que l’any passat. Quina és la diferència? Que hem estat tres mesos presencialment tancats però no virtualment i, per tant, creiem que ha estat molt importat l’esforç de mantenir els serveis oberts malgrat no poder prestar-los cara a cara”, explica Raquel Gil. I adverteix que “hem de treballar amb un escenari poc optimista. I no enganyar a la gent. Hem de tenir tots clar que l’impacte a l’ocupació serà important”.
Dona jove amb estudis elementals i del sector serveis
Segons les referències de què disposa Barcelona Activa, el perfil de persona que demana assessorament és majoritàriament dona en un 60 %, i en una franja d’edat que oscil·la entre els 24 i els 44 anys, que viu principalment a Nou Barris i al districte de Sant Martí. Amb estudis elementals i que treballa o treballava en el sector serveis.
Les dades també revelen que el currículum universitari no és cap garantia per trobar feina de qualitat. Un 48 % de les consultes les han fet persones amb estudis superiors i un 52 % amb formació primària i secundària. Pel que fa al sou, el 70 % de les persones consultades cobraven per sota dels 18.000 euros l’any. L’impacte també és més dur en el col·lectiu de persones amb estudis bàsics i treballadors del sector serveis.
Es generalitza el servei de defensa de drets laborals
Raquel Gil explica que amb la pandèmia hi ha un servei que ha experimentat un “increment exponencial”. Es tracta dels punts de defensa dels drets laborals. Si bé s’havien creat per atendre a realitats socioeconòmiques de determinats barris, actualment la seva funció s’ha generalitzat a tota la ciutat.
“Què ens estem trobant?”, es pregunta Raquel Gil. I la resposta és eclèctica. Hi ha de tot: “gent que, malgrat tenir un expedient de regulació d’ocupació, determinats empresaris els fan anar a treballar.” També persones que les situen en una relació contractual diferent. Hi ha qui planteja problemes de conciliació com ara què ha de fer si té una persona malalta a càrrec. Es qüestionen què els pot passar. “La gent se sent molt més perduda”. També els han arribat casos de treballadors que cobren la nòmina o una part en negre o perceben retribucions que no es corresponen amb la categoria laboral.
Hi ha molta necessitat d’orientació davant d’una situació nova i incerta. En aquest context, Barcelona Activa ofereix acompanyament. Des d’orientació bàsica com ara la confecció d’un currículum o estratègies per a cercar feina, fins a formació i recapacitació laboral.
Per a la comissionada de Promoció d’Ocupació i de Polítiques contra la Precarietat Laboral, l’objectiu és doble. Per una banda, “situar les persones amb les seves millors capacitats i habilitats en el mercat laboral” i per l’altra, “ajudar el teixit empresarial en la reactivació econòmica”.
La clau, l’aposta pels sectors estratègics de la ciutat
La crisi sanitària ha malmès un sector econòmic intensiu en mà d’obra com és el turisme. Per a Raquel Gil ara és necessari trobar-ne d’altres que puguin ocupar moltes persones. I posa alguns exemples com a resposta de futur: “Tot el sector de les noves tecnologies, malgrat la situació de pandèmia, ha crescut en ocupació. I a més, en ocupació de qualitat. I creiem que això és important dir-ho. El sector sanitari, el de les cures, tot allò que té a veure amb l’energia verda i la indústria 4.o té també molt a dir.”
Però mentre la solució no arriba, la data del 30 de setembre s’acosta i tot fa preveure una tardor conflictiva. Malgrat tot, la crisi ve de lluny i les classes populars s’han trobat amb una legislació que no els protegeix prou. Les successives desregulacions del mercat laboral han incrementat la temporalitat de les feines i han fet decréixer els salaris. La conseqüència ha estat l’empobriment d’un gruix substancial de treballadors al mateix temps que es perdien drets laborals. Tot plegat des del 1994 ençà, que fou l’any de la primera reforma de gran calat amb el govern del socialista Felipe González, i posteriorment la del 2002 amb José María Aznar, del Partit Popular, a l’executiu espanyol. És clar que n’hi hauria moltes més.
