El pont de Mühlberg, situat al barri de Can Baró, és un dels enclavaments des d’on es pot tenir una vista privilegiada de la ciutat de Barcelona, tot i que el seu origen no és resultat d’un projecte arquitectònic amb motius estètics. 

El pont forma part del projecte dels Tres Turons

Amb una longitud de 70 metres, el pont de Mühlberg va néixer el març de 1991 per a arreglar el forat de la paret del turó de la Rovira, fet arran d’anys d’explotació de les pedreres per obtenir materials com la calç i la pedra destinats a la construcció. La passarel·la fa de nexe entre el carrer Mühlberg i el parc del Guinardó, i forma part del projecte dels Tres Turons, que té com a una de les seves principals prioritats convertir els turons de la Rovira (261 m), del Carmel (267 m) i de la Creueta del Coll (249 m) en un gran pulmó verd a la ciutat i millorar l’accessibilitat a la zona. 

Els veïns no han donat sempre suport a la construcció del pont

L’activista i membre de l’associació veïnal de Can Baró, Custodia Moreno, explica que l’aixecament del pont va crear molta controvèrsia entre els veïns en el moment de construir-lo, ja que el problema amb el desallotjament de les barraques era molt recent i molts consideraven que hi havia necessitats prioritàries amb què gastar els diners. Tot i que l’arquitecte del pont, Ignasi de Lecea, tal com afirma Moreno, va aportar moltes millores a la zona, també admet que en aquell moment es va posicionar en contra i molts dels veïns no van assistir a la inauguració en senyal de protesta. No obstant això, ara reconeix que el pont de Mühlberg ha aportat molts avantatges al barri: “Ha millorat la comunicació, i un cop construït els veïns l’hem pogut gaudir molt”. Explica que abans d’aquesta remodelació urbanística els ocupants de les barraques trobaven dificultats com haver d’escalar les pujades en tornar de treballar, i van ser ells mateixos qui van traçar els camins que avui dia trobem pavimentats. Moreno comenta que es tracta d’un “pont militar”, ja que van ser els militars els que van edificar-lo emprant tècniques d’una rapidesa característica. 

Un racó que atrau a moltes persones

L’estructura es va erigir en tan sols una setmana, i va atraure l’atenció de molts barcelonins que durant els següents dies hi passaven admirats per l’alçària de la construcció i les vistes que oferia.

Dissenyat en un principi amb motius funcionals, aquest pont s’ha convertit en una atracció turística apreciada per ser un espai on observar la ciutat des de dalt, per a passejar i per a desconnectar del xivarri dels carrers de Barcelona. En definitiva, una parada obligatòria per conèixer la ciutat des d’una nova perspectiva.