L’escriptora Najat El Hachmi ha aprofitat el pregó de les Festes de la Mercè 2023 per reivindicar una Barcelona que protegeixi i garanteixi el drets de les nenes i les dones, especialment aquelles que pateixen la pressió de l’islamisme més radical. La pregonera ha reclamat el dret de totes elles a no portar vel i a anar amb el cap descobert, a no cedir “ni un mil·límetre de llibertat” .

Conscient que aquest discurs que defensa no sempre ha estat ben rebut, El Hachmi considera “molt sorprenent” que actualment “defensar drets fonamentals a Barcelona i no a Teheran sigui considerat polèmic”. “Us incomoda que us expliqui que hi ha nenes en aquesta ciutat que creixen creient que només són valuoses si es tapen?”, ha explicat, emocionada. La pregonera també ha fet un clam contra l’explotació sexual, en un dels moments més aplaudits del seu discurs: “No és una feina, és un malson”.

El vel, un “símbol clar de sotmetiment”

L’escriptora creu que el vel és molt més que una peça de roba. “És un símbol molt poderós i clar de sotmetiment”, assegura. “No som traïdores ni reneguem de la nostra procedència per voler la independència”, explica, i afegeix: “Barcelona serà la ciutat de la llibertat com ho ha estat per mi si promou, difon i garanteix els drets de les nenes i les dones”.

“Jo somiava Barcelona”

El Hachmi assegura que, quan encara no vivia a la ciutat, ella “somiava Barcelona”. “Per mi sempre ha representat la llibertat”, reconeix, “una mena d’El Dorado de la independència, l’emancipació individual i la llibertat”. Relata que al principi només venia a la ciutat per renovar els papers de la residència però, tot i això, “no m’era aliena ni inhòspita”, perquè hi reconeixia la Barcelona construïda pels escriptors i les lectures que l’havien acompanyat. “Continuo percebent Barcelona en dues dimensions, la dels records reals i la dels record llegits”, relata. I recorda la Barcelona de Josep Pla, de Rodoreda, de Carmen Laforet, Joan Salvat-Papasseït, Montserrat Roig o de Maruja Torres.

Una afició secreta: “Escoltar el mar de llengües de Barcelona”

Després, quan va començar a estudiar a la Universitat de Barcelona gràcies al seu avi Benisa, recorda les pors del pare per deixar que una dona sola agafés el tren, i fa una llista de “les coses que més gaudia quan venia a la ciutat”, i que “no eren precisament perilloses”: passejar sense rumb pels carrers, passar hores a l’Alibri pensant els llibres que es compraria quan tingués diners i, sobretot, “escoltar el mar de llengües, que són la banda sonora d’aquesta ciutat”. “Encara és una de les meves aficions secretes”, confessa.

Aquest és el tercer any consecutiu que la pregonera de la Mercè és una dona: el 2021 ho va ser l’activista veïnal Custodia Moreno i el 2022, la cineasta Carla Simón.

Jaume Collboni reconeix les dones “que obren portes”

L’alcalde de Barcelona ha fet la introducció del pregó i ha ressaltat la tasca de les dones “que obren portes difícils d’obrir”, i s’ha referit a la pregonera, Najat El Hachmi, però també a les jugadores de la selecció espanyola de futbol. Collboni ha remarcat que “la Mercè és festa, però també compromís”, en al·lusió a la lluita feminista però també a la ciutat convidada, Kíiv, “per primera vegada una ciutat en guerra com a convidada de la Mercè”. En clau de futur, ha fet una crida per “fer de Barcelona la ciutat de les oportunitats” per a tothom, “vingui d’on vingui”.

Tot seguit, l’alcalde de Kíiv, la ciutat convidada en aquesta edició de la Mercè, ha donat les gràcies a la ciutat de Barcelona per l’ajuda que ha donat a Ucraïna davant “d’una guerra injusta”. Vitali Klitxkó també ha valorat molt positivament que Kíiv tingui l’oportunitat de mostrar la seva cultura i tradicions aquests dies a Barcelona.

Què vols saber de les Festes de la Mercè 2023?

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a